Sempre hi ha la possibilitat de rebaixar el nivell de mesura dels atributs quantitatius per tal de facilitar la seva comprensió en el mapa. Posem per cas, podem considerar el nivell de mesura de proporcions amb el qual ens ha estat facilitada "la població activa industrial" de l'exemple com a excessiva. La podem rebaixar al nivell de graduació de rangs mitjançant la distribució dels valors en un nombre reduït de classes amb recorregut d'intèrvals coherents. Sobre els mapa, aquesta operació purament estadística l'aclarirà en reduir, de ben segur, el seu detall gràfic. De tota manera, quedi clar que aquesta reducció optativa de nivell de

mesura i de complexitat del mapa només es justifica per la finalitat del mapa. En moltes ocasions cal mantenir les dades al nivell original sense canvis.

A tall d'exemple, el mapa d'aquesta plana ha resultat, precisament, d’aplicar la variació gràfica de talla per intèrvals de classe. Els valors originals de la "població activa industrial", doncs, han reduïts a tres intervals i, per tant, no s’aprofita tota la informació original que disposem de l’atribut. És una reducció de la informació prou correcta quan no se’ns demana un gran detall.

En aquesta il·lustració podeu veure, amb una mica més de deteniment, el que significa la diferència entre nivell de mesura en graduació de rangs i proporcional. Fixeu-vos en les zones 1-A i 2-C. El valor original de l'atribut "actius industrials" és de 9,8 per a la primera, i de 18,7 per la segona. La proporció entre les dues xifres és de, pràcticament, el doble de la segona sobre la primera.

Aquella proporcionalitat és perd amb la reducció al nivell de graduació de rangs i la conseqüent traducció gràfica en una sola dimensió de talla de cercle per cada classe. La talla (per la superfície) del cercle assignat a la zona 2-C és força més que el doble del cercle asignat a 1-A. Ja no hi ha proporcionalitat. Com veureu, això no passa si la variació de talla s'aplica a les dades originals al nivell de proporcions.