L'estudi aprofundit del color ompliria, pel cap baix, un curs sencer. Les discussions sobre la natura i la percepció de la variació de color és el tema de moltíssims llibres. No només des del punt de vista de la seva aplicació en la simbolització cartogràfica. Els artistes, els psicòlegs, els físics,... i un llarg etcètera, han teoritzat sobre el color des d'Aristòril ençà.

L'ús correcte del color en els mapes no és pas fàcil. Comporta molt desgavell. La dificultat rau en assolir la coherència de la seva aplicació en relació amb el nivell de mesura dels atributs dels objectes geogràfics interpretats en el mapa. La variable visual de color només és apta per a expressar atributs qualitatius. Però l'ordenament espectral dels colors i alguns trets de la percepció humana han fet pensar en un ordre natural dels colors el qual no existeix. L'ordenament espectral de les tonalitats de color es basa en lleis físiques. Per altra banda, l'oposició entre tons càlids (taronja, vermell, púrpura) en relació amb uns altres de freds (verd, blau, violeta) amb una tonalitat central que seria el groc és un tret de percepció psicològica i tampoc no ordena pròpiament les tonalitats de color. L'ordenament espectral (longituds d'ona) i el psicològic (càlid-fred) no reflecteixen pas una seqüència quantitativa: és més gran el color blau que no pas el verd en la seqüència següent? Oi que això no té sentit?

Però, i com advertia abans, hi ha molts mapes els quals intenten traduir atributs quantitatius, per exemple en graduació de rangs, mitjançant un mosaic de tonalitats de colors per considerar-lo "mes atractiu" a la vista que no pas la variació gràfica d'intensitat o de textura que realment caldria aplicar. Els grafistes i els dissenyadors hi tenen tirada. I alguns geògrafs, ...també.

En resum, la variable visual de color no expressa diferències quantitatives atès que no ve ordenada de manera natural, i, per tant, resulta erroni emprar-la com una variació d'intensitat. La seva aplicació és per a simbolitzar atributs qualitatius. Però, com també ja he advertit, si els atributs qualitatius són ordenables de la manera que millor ens

sembli i interessi, la mateixa variable visual de color també ho és a remolc seu. És per això que les categories qualitatives d'objectes geogràfics simbolitzades amb tonalitats de color diverses dóna uns resultats de diferenciació i discriminació òptims. En aquest context, la variable visual de color és molt selectiva de les categories qualitatives. Molt més que no pas les variacions de forma i d'orientació. Cal aprofitar a fons aquesta propietat selectiva de la variable visual de color.

En relació amb l'aplicació de la variable visual de color hi ha una altra confusió que cal aclarir. Cada una de les tonalitats de l'espectre (blau, verd, groc, etc,) pot variar en claredat o foscor. A partir d'una tonalitat bàsica, com per exemple la vermella, podem afegir-hi grisats per a obtenir vermells més clars i vermells més foscos com mostra la il·lustració següent:

Aquesta seqüència d'una única tonalitat, la vermella, és una variant de la variable gràfica d'intensitat i no pas de color! És un recurs molt utilitzat, sobretot, en atles temàtics i estadístics per trencar la monotonia de les trames o dels grisats en blanc i negre. A vegades, s'utilitza el canvi de tonalitat de trama, entre mapes diversos, per a significar un canvi qualitatiu important entre ells. Per exemple, en els atles demogràfics és habitual presentar els mapes relacionats amb la natalitat amb trames o grisats en intensitats de vermell, mentre els mapes relacionats amb la mortalitat es basen en intensitats de blaus.

Finalment, l'ús de la variació de color és limitada tant per les dificultats de dibuix com pel cost i la fidelitat de reproducció. Avui, això continua vigent malgrat les facilitats que els programes informàtics de dibuix assistit han posat a l'abast. Com a estratègia a seguir, cal que us plantegeu sempre la simbolització de les variacions qualitatives amb les soles variacions de forma i d'orientació. Utilitzeu variacions molt limitades de color, quatre tonalitats com a màxim, quan calgui emfasitzar oposicions qualitatives molt significatives per a la descripció del fenòmen d'estudi. En els vostres mapes no useu mai els degradats, els difuminats, els contrastos, etc... que amb tanta facilitat permeten aplicar els programes de informàtics de dibuix. Són tècniques d'expressió molt apropiades pel disseny publicitari. No pas per a la simbolització cartogràfica en el context de l'anàlisi geogràfica.