Són ben nombrosos els atributs que només són diferents els uns dels altres. Les seves característiques no ens permeten precisar cap tipus de mesura sobre la diferència o bé d'atribuir-els-hi un ordenament. El nivell de mesura d'aquests atributs és purament nominal o qualitatiu. Per exemple, els conjunts de les comarques, de les religions, de les ètnies, de les professions, dels colors, dels dialectes potser no tenen altre cosa en comú que el fet d'ésser diferents.

Així doncs, un atribut qualitatiu no és ordenat. Altrament caldria assimilar-lo al primer nivell dels atributs quantitatius. Però, per altra banda, i molt de compte amb el matís, tot atribut qualitatiu és ordenable. Així per exemple, en el diagrama adjunt 1a, els productes produïts o fabricats a la Unió Europea són diferents els uns dels altres: el blat, el vi, el carbó... No se'ns acudeix pas cap ordenament lògic i universal d'aquests productes. Així doncs, es podran classificar de moltes maneres: atenent a l'ordenament alfabètic, al seu valor, a la quantitat exportada, o a qualsevol altre criteri.

Per tant, un atribut qualitatiu pot ser ordenable mitjançant un criteri quantitatiu com es fa, per exemple, al diagrama 1b. La col·lecció dels productes produïts a la Unió Europea són ordenats pel percentatge del que se'n exporta. Òbviament, es podrien aplicar altres criteris. Aquest ordenament, malgrat la seva artificiositat, facilitarà la memorització del diagrama.

El concepte de diferència que caracteritza els atributs qualitatius també es pot relacionar amb la seva inversa, o sia la similitud. En la presentació cartogràfica d'una massa boscosa analitzada a partir d'una fotografia aèria ens podem esforçar, potser, a facilitar la visió de la diversitat d'espècies d'arbres (pins, alzines, faigs, etc.). En altres circumstàncies, però, malgrat identificar cada arbre per la seva espècie potser ens interessarà més facilitar l'extensió del bosc d'una ullada. En el primer cas, la simbolització haurà de reforçar, per sobre de tot, el caràcter diferencial de l'atribut "espècie" mitjançant l´ús de signes selectius, com per exemple a l'esquema 2a. En el segon cas (2b), en canvi, s'aminorarà la diferència mitjançant l'ús de signes associatius, el que vol dir d'igual visibilitat per a l'observador.