A diferència del que admeten diversos autors, en aquestes planes considerarem com a quantitatius els atributs amb nivell de mesura ordenada malgrat que no s'expressin amb mesures pròpiament xifrades. En realitat, hi hauria una altra manera per a definir els atributs quantitatius: serien aquells que, com a mínim, presenten un ordenament natural o socialment admès. Val la pena repassar alguns trets específics dels atributs purament ordenats:
A) Determinats atributs poden ordenar-se d'una manera natural, seguint una pauta d'antecedència i subseqüència admesa per tothom. Els que més sovintegen són els que es defineixen en relació amb el pas del temps: la successió dels mesos (gener, febrer, març,...) (gràfic 1), dels anys (1960, 1961, 1962,...), les classes d'edat o les categories de persones definides per l'edat (joves, adults, vells) (gràfic 2). Un ordenament diferent d'aquests atributs seria ben difícil d'admetre.
B) Les percepcions sensorials (petit, mitjà, gran; fred, tebi, calent; negre, gris, blanc; ...), l'avaluació d'una prova (bona, passable, dolenta) son ordenades, qualsevol que sigui el sentit que li donem a la sèrie.
C) La comparació de diversos elements ordenats només permeten definir una situació d'anterioritat o de posterioritat.
D) Les classes visuals que simbolitzen els elements dels atributs amb un mesurament només ordenat hauran de ser equidistants com es fa als gràfics 1 i 2. Seria erroni donar més amplada a alguns mesos de la sèrie de pluges o a les classes quinquenals d'edat en la piràmide.
