|
L'aplicació de les
variables visuals
El nivell de mesura dels atributs
... quantitatius
... qualitatius
Les variables visuals de mesurament quantitatiu
... talla
... intensitat
... textura
Les variables visuals de mesurament qualitatiu
... color
... orientació
... forma
Les variables visuals : un resum d'aplicacions
|
|
Per a decidir l'aplicació de la simbologia més adient per a expressar un atribut cal averiguar quin és el seu nivell de mesura amb antelació. L'aplicació correcta de les variables visuals de la simbologia es basa, en primer
|
|
lloc, en la seva coherència amb el nivell de mesura de l'atribut que cal representar. Així mateix, l'aplicació de la simbologia haurà de tenir present la implantació cartogràfica o abstracció de l'objecte representat.
|
| |
|
La informació sobre els atributs pot venir donada en qualsevol dels següents nivells de mesura:
- nominal, el què significa una dada purament qualitativa. Per exemple: el tipus de ferm de les carreteres: asfalt, grava, ciment, terra batuda, etc.
- ordinal com serien, seguint l'exemple, la categoria administrativa de les carreteres: estatals, regionals, locals; o bé l'estat de conservació del ferm: excel·lent, bo, mediocre, dolent, i infame.
- en graduació de rang com, posem per cas, el pendent de les carreteres classificat per intervals de tres punts de percentatge: de zero a tres per cent, de tres a sis per cent, etc.; l'agregació de les dades en rangs no permet efectuar càlculs aprofundits. Les dades indexades, com poden ser les densitats, també cal considerar-les al nivell de mesura de graduació de rang.
- proporcional, quan disposem de quantitats absolutes. Per exemple, el nombre de vehicles que hi han circulat per un punt i en un determinat termini (una hora, un dia, ...)
Si els atributs que venen mesurats al nivell nominal els podem considerar com a qualitatius, el conjunt dels altres tres nivells cal considerar-los com a quantitatius. Aquesta classificació més simple i més general entre atributs qualitatius i quantitatius també és útil per a decidir l'aplicació de la simbologia més adient per a expressar-lo en el mapa.
|
|
| |
|
De tot això, però, cal tenir sempre molt present que un atribut que ens ve donat, per exemple, al nivell de mesura proporcional, també el podrem utilitzar, si ve a tomb, al nivell de graduació de rang o ordinal. Per exemple, si disposem del nombre de vehicles que han circulat per un punt i en un determinat termini (una hora, un dia, ...) en diversos segments d'una xarxa de carreteres, no només podrem expressar aquest nombre absolut sinó que també podrem reduir les dades a intèrvals numèrics o bé ordenar els segments de major a menor intensitat de tràfic i simbolitzar-los adecuadament. Són operacions prou conegudes en estadística i que també són útils en cartografia. El que no es pot fer, potser no caldria dir-ho, és pujar sense més ni més el nivell de mesura d'un atribut. Això seria erroni per arbitrari.
|
|
En cartografia, però, el més sovint s'imposa la reducció del nivell de mesura de l'atribut per tal d'alleugerir els treballs de redacció de mapes temàtics sense pèrdua de la seva expressivitat en relació amb la funció que se'ls destini. Per tant, la reducció del nivell de mesura d'un atribut és una decisió purament estratègica però amb la que cal pensar-hi abans de matar mosquits a canonades! És per aixó que resulta convenient saber distingir entre el nivell de mesura en el qual es presenta l'atribut, i l'aplicació efectiva la qual pot coincidir amb l'original o ser més baixa.
|
|
