Les variacions d'intensitat i de textura, o de gra, són les dues variables visuals de la semiologia gràfica que abasten les tècniques de simbolització cartografia amb trames i grisats. La seva presència és prou habituals en molts mapes.

Les dues variables visuals esmentades poden aplicar-se a qualsevol implantació cartogràfica amb superfície significativa en el mapa. O sia, no només pot aplicar-se a objectes geogràfics amb implantació zonal, la més corrent i genuïna, sinó que també es pot aplicar a objectes interpretats com a punts o com a línies. En aquests dos darrers casos, el més normal és que se'ls hagi d'aplicar una variació de talla significativa. En altres paraules: cal regruixar-los considerablement per tal de poder contenir i distingir les trames o grisats. És per això que no és habitual en aquestes modalitats d'implantació.

Les dues variacions gràfiques són aptes per a traduir gràficament atributs quantitatius, però limitats al nivell de mesura de graduació de rangs. Cal tenir sempre ben present que no poden traduir correctament els atributs amb nivell de mesura de proporcions. Aquesta aplicació és un dels errors més freqüents en la simbolització cartogràfica.

Cal mesurar la intensitat gràfica com la relació de tonalitat negra respecte de tonalitat blanca sobre el paper i per unitat de superfície. El dibuix serà resolt mitjançant trames regulars o bé grisats. Els grisats només poden aplicar-se còmodament en un entorn de dibuix informatitzat. Altrament, cal aplicar les trames clàssiques.

En les dues il·lustracions de la pàgina present, l'aplicació de la variació d'intensitat ha estat francament maximalista. Això és, a cada zona se li ha aplicat un percentatge de negre sobre blanc, i respecte la superfície de la zona, totalment d'acord amb el valor de l'atribut: un 10 % de negre quan el valor és 1, un 20 % per a les zones amb valor 2, etc. El més habitual, i possiblement el més efectiu, però, és no respectar aquesta proporcionalitat tan ajustada. Entre altres causes, perquè la variació d'intensitat (i la de textura) no expressen cap proporcionalitat sinó només el seu ordenament propi dels atributs quantitatius.

És per això que, com a norma general, s'aplicarà sempre el negre als intèrvals amb els valors més elevats mentre que a l’interval dels valors més baixos se'ls aplicarà el blanc. A les classes de valors intermedis els seran aplicades intensitats prou diferenciades entre sí.

Podem aplicar les variables visuals d'intensitat i de textura per a la simbolització d'atributs amb un nivell de mesura en graduació de rangs o més baix. Això és, també pot aplicar-se, si cal, a atributs purament ordenats o bé nominals. En canvi, és erroni aplicar-la a atributs expressats amb quantitats absolutes, al nivell de mesura de proporcions. En aquest cas, cal aplicar la variable visual de talla. Així mateix, les variacions d'intensitat i textura són especialment indicades per a simbolitzar atributs quantitatius expressats com:

• ... promitjos : mesures de dispersió estadística, com les mitjanes, les medianes, i les modes, presos com a valors de la variable per cartografiar. Per exemple: la mitjana de les temperatures màximes diàries observades durant un any.