L'eficàcia comunicativa d'un mapa passa necessàriament per la correcta correspondència entre el nivell de mesura de l'atribut que desitgem representar i la variable visual de l'aplicació. D'ençà els treballs del geògraf francès Jacques Bertin distingim entre sis variables visuals: l

• la forma,
• l'orientació,
• el color,
• la textura,
• la intensitat i
• la talla.

D'aquestes sis variables visuals només les tres darreres poden traduir correctament els atributs amb nivell de mesura quantitatiu. Però podem fer diferències entre elles. Les variacions d'intensitat i de gra només arriben a cobrir els atributs que atenyen un nivell de mesura de graduació de rangs mentre que la variació de talla és l'única que pot aplicar-se a un nivell de mesura quantitativa de proporcions.

Les aplicacions gràfiques de forma, d'orientació i de color, en canvi, només simbolitzen correctament els atributs de mesura qualitativa. Tot i així, cadascuna d'aquestes variacions gràfiques posseeix especificitats que les fan d'aplicació singular en molts casos. Això és el que revisarem en aquesta sessió.