|
Vegeu també els
esquemes de cada una de les categories.
De dalt a baix, repr. de:
Brown, Ll. (1949): The Story of Maps [reimprès, New York: Dover, 1977]; p. 102,
Kretschmer, K. (1914, 1926); Historia de la Geografía. Barcelona: Labor; 1926 p. 53, i
Woodward, D. (1987): "Medieval Mappaemundi" a Harley, John Brian; Woodward, David (a cura de):
The History of Cartography; I : Cartography in Prehistoric, Ancient, and Medieval Europe
and the Mediterranean. Chicago: Chicago University Press; p. 300.
|
|
|
La categoria de mapes del Món "tripartits" és la modalitat denominada
de T-O i de la qual, com ja he apuntat abans, el gran mapa del Món de
Hereford n'és una mostra estrafeta. L'aspecte és el d'un mapa circular que
mostra el Món tripartit en Àsia, Europa i Àfrica separades pels rius Don i
Nil, i per la Mediterrània; el conjunt és circumdat pel riu Oceà. Els mapes
T-O cristians són orientats amb l'est a la part superior del mapa, on sovint
també s'hi encabeix el Paradís Terrenal, mentre que Jerusalem és gairebé sempre
situada al centre del mapa d'acord amb Ezequiel (5, 5). Com Woodward ha
mostrat, els mapes T-O poden dividir-se encara en 'esquemàtics' i
'no esquemàtics'. En aquesta darrera subcategoria, els mapes presenten addicions
malgrat que hi resta palesa la distribució general tripartita. El
mapa de Ranulf Higden que data de 1342 dC n'és un exemple.
|
|
|
|
|
|
A la categoria dels "quadripartits" hi trobem mappaemundis que
presenten el 'món' tripartit en l'hemisferi septentrional, mentre que a
l'hemisferi meridional s'hi situa un quart continent
|
que a voltes s'assenyala
habitat pels Antípodes i a voltes, en canvi, es considera com a deshabitat.
L'exemple il·lustratiu és la sèrie de mapes de la tradició de Beatus.
|
|
A la categoria dels "zonals" s'hi mostren les cinc zones o climata de la
Terra amb la particularitat que la zona tropical hi resta partida en les
parts "nord" i "sud" pel riu Oceà. Un exemple d'aquest tipus de mapa del
Món són els inclosos als manuscrits de l'obra de Macrobius
|
|
|
|
| |
David Woodward justifica la proposta d'una quarta categoria, la de transició, per acomodar-hi les modificacions del mapa del Món, en especial la de la delineació de la costa mediterrània, arran de la difusió de les cartes portolanes. Woodward inclou el mapa de Fra Mauro de 1459 dintre d'aquest grup de mapes de transició. Tinc previst de parlar-ne en la |
|
segona conferència. Per bé que és un mapa del Món circular, no es pot considerar com una mostra dels mappaemundi medievals de l'Occident cristià. Aquest mapa reflexa els viatges dels portuguesos per l'oceà Atlàntic al llarg de la costa occidental de l'Àfrica.
|
|
