El mapa de Hereford tal vegada només sigui una forma estrafeta del tipus de mappaemundi medieval denominat T-O. Em voldria referir seguidament a aquest gènere de mapes.

Han sobreviscut més d'un miler de mappaemundi de l'Occident cristià. Aproximadament, nou-cents d'entre ells "han aparegut en llibres manuscrits" (9). Per tant, són de reduïdes dimensions i varen ser dissenyats per a il·lustrar el magisteri cristià. Pot ben bé ser que els mappaemundi medievals més antics de l'Occident cristià vagin ser copiats d'una modalitat de mapa romà que magnificava el domini de l'Imperi Romà sobre la resta del Món. Varen ser els primers Pares de l'Església els qui varen adaptar aquella funció a les finalitats religioses? No ho podem pas afirmar, però sembla que el propòsit bàsic dels mapes del Món medievals va ser el registre iconogràfic dels ensenyaments de l'església cristiana, malgrat que també hi podien incloure trets del món clàssic com el riu Oceà que circumdava les terres emergides. Normalment, els mappaemundi preservats en textos manuscrits.

varen ser executats de la mateixa mà del copista, i no hi ha evidències que n'hi haguessin amb una formació específica per a dibuixar-los. Nombrosos investigadors han estudiat aquest gènere de mapes i en aquesta introducció general no m'és possible d'estendre'm en les seves troballes. La seva bibliografia inclou diversos assaigs per a classificar els que ens han pervingut. Gràcies al catàleg preparat per Marcel Destombes per a la Comissió de Mapes Antics de la Unió Geogràfica Internacional (10) va aconseguir-se fer un gran pas endavant en aquesta tasca de classificació. La darrera classificació publicada es deu a David Woodward (11). Woodward hi proposa una classificació en quatre categories:

1. Tripartita dividida en esquemàtics i no esquemàtics,
2. Zonal,
3. Quadripartita, i
4. de Transició.

i la detalla més endavant a la mateixa obra (12)