Introducció
El llegat romà

Els mappaemundi

... pàgs.:	1	2	3	4	5
	6	7	8	9

Mappaemundi de Hereford

Repr. de
The Mappamundi Site

Els mapes circulars del Món o mappaemundi són el tercer llegat de Roma. Dels mappaemundi de l'Occident cristià avui només em referiré a un dels més grans i dels més antics: l'anomenat mapa del Món de Hereford que data d'entorn l'any 1300 dC. Alguns dels seus trets ens suggereixen que deriva parcialment d'almenys un o dos prototipus romans. En el marc del mapa, però fora del mapa pròpiament dit, hi trobem dues inscripcions que ens suggereixen el possible lligam amb un mapa del Món romà que avui és perdut.

En el caire inferior esquerre del marc hi trobem un dibuix de Cèsar August anunciant un edicte pel reconeixement territorial del Món complet. A l'edicte no hi manca el seu propi segell. Així mateix i d'acord amb Oswald Dilke "els tres geògrafs que reben l'ordre de l'emperador pertanyen a la tradició del reconeixement ordenat per Juli Cèsar" (5). També hi trobem la inscripció: "la mesura del Món va ser iniciada per Juli Cèsar; tot l'Est va ser mesurat per Nicodoxus; el Nord i l'Oest per Theodoxus; la part Sud per Policlitus" (6).

descripció geogràfica del món romà; a més, Armando Cortesao pensava que molts autors medievals "varen dibuixar a partir d'aquella obra amb major o menor liberalitat o, fins i tot, en va ser l'única font" (7).

Així doncs, les inscripcions són el testimoni de la marcada relació del mapa de Hereford amb la cultura romana tardana, la dels decennis disposats a cavall dels segles quart i cinquè. Crone va observar que l'àmbit geogràfic representat en el mapa de Hereford es correspon amb els límits de l'Imperi Romà amb una extensió oriental per abastar el de les conquestes d'Alexandre el Gran. També ha fet notar que els límits provincials que apareixen en el mapa es corresponen estretament amb les existents en temps de l'emperador Dioclecià (284-305 dC).

Generalment això s'interpreta com una referència del mapa del Món de Vipsanius Agrippa exposat a Roma en temps de l'emperador August (ca 14 dC). Una altra inscripció que ens suggereix l'ús d'una font romana en la compilació del mapa de Hereford és l'afirmació següent: "Osorius description of the Ornesta of the world, as is displayed within". Paulus Osorius fou un historiador de la primeria del segle cinquè. No se sap si va dibuixar cap mapa malgrat que en el capítol segon de la seva Historia adversus paganos hi presenta una

D'acord amb una altra inscripció, el mapa de Hereford va ser "dibuixat i produït" per Richard de Haldingham. No se'n sap pas res de cert sobre aquest personatge, però "la personalitat que millor s'adequa amb les dades disponibles" és la de Richardus de Bello, un canonge que ho havia estat de la catedral de Lincoln per passar després a la de Hereford (8). Les activitats de Richardus de Bello se efectuaren des de ca 1250 fins 1350, un lapse de temps dintre del qual caldria incloure-hi l'any de l'execució del mapa tal i com ho evidencien

les dades paleogràfiques. Richardus de Bello podria haver-lo compilat durant la seva estada a Lincoln, ja que els rius del Yorkshire s'hi presenten amb gran detall, i per emportar-se'l a Hereford en ocupar la nova canongia. El mapa hi romandria fins 1989.

Ampliació del caire inferior esquerre del mappaemundi comentat per la professora Campbell en el text de la conferència.

Repr. i adaptat de Harvey, P.D.A. (1996): Mappa Mundi: the Hereford World Map. Londres: The British Library; p. 21.