Introducció
El llegat romà

Els mappaemundi

... pàgs.:	1	2	3	4	5
	6	7	8	9

Els mapes del primer període varen ser concebuts per dos corrents oposats de pensament: el de la tradició filosòfica greco-romana i la dels ensenyaments de l'església cristiana primitiva.

Els escrits geogràfics de Macrobius i de Solinus varen ser els que varen influir amb més intensitat a l'Occident cristià. Mentre Macrobius es recolzava en les teories dels grecs, des de Pitàgores fins a Posidoni, Solinus, en canvi, va arrabassar a pleret els textos llatins de Plini i de Pomponi Mela. La Collectanea rerum memorabilium de Solinus va propagar decisivament els mites geogràfics que es perpetuaren en els mapes del Món fins a finals del segle catorze. El mapa del Món macrobià, del qual ja n'he fet referència,

es basava en diversos autors grecs. En el seu text titulat In somnium Scipionis expositio, Macrobius facilitava unes mesures ben precises de l'amplària de les zones o climata a raó de (en graus de pol a pol) 36, 30, 24 i 24, 30 i 36. Aquest text encara era considerat com una autoritat i llegit, en versions impreses, a les acaballes del segle quinze. Pel cap baix, es conserven 150 mapes del Món basats en el seu model. No només han estat trobats en les còpies de la seva obra conservades, manuscrites i impreses, realitzades des del segle nou fins al quinze, sinó també en les obres d'altres autors com en el Liber Floridus de Saint-Omer (ca 1120) i a De Philosophia de William Conches (ca 1130).

Mappaemundi zonal de la tradició greco-llatina atribuït al cardenal Pierre d'Ailly [Petrus de Alliaco] i que va incloure en el seu Imago Mundi redactat cap a 1410. Aquesta obra, amb el mapa, varen ser impresos a Lovaina l'any 1483.

Repr. de Nordenskiöld, Adolf Erik (1889): Facsimile-Atlas. Estocolm [reimp.: New York: Dover, 1973]; p. 37.