Introducció
El llegat romà

Els mappaemundi

... pàgs.:	1	2	3	4	5
	6	7	8	9

El segon període, des de ca 700 fins ca 1100, pot il·lustrar-se amb uns 175 mappaemundi. Han estat trobats, en gran part, en textos històrics i geogràfics, així com en còpies del Psalteri i del Comentari sobre l' Apocalipsi de Sant Joan de Beatus, abat benedictí de Liébana (fl 776-786 dC). La majoria dels mapes supervivents d'aquest període també es manifesten com a versions derivades de prototipus greco-romans "conservats extensivament a través de les obres de Macrobius, d'Orosi i d'Isidor" (13). Marcel Destombes (14) detallava la relació d'una quinzena de mapes del Món en tres textos de Beda el Venerable de primeries del segle vuitè.

Les còpies disponibles dels mapes trobats al Comentari de Beatus poden classificar-se en dos categories: els de gran format i els de petit format. Val a dir, però, que es desconeix el prototipus original (fl 776-786 dC). L'exemplar que es guarda a la British Library (15) és una bona mostra del grup de grans dimensions i del que se'n conserven encara 14 còpies datades entre 950-960 dC i el segle XIII. Aquesta còpia de la British Library ha estat datada entorn de l'any 1109 dC. Com també succeeix amb la majoria dels mapes d'aquest grup, es disposa dintre d'un marc rectangular i orientat amb l'orient a la part superior. Un pictograma d'Adam i Eva amb la serp

simbolitza el Paradís Terrenal amb els quatre rius que n'eixien. Gairebé a manera de marc del mapa hi trobem el riu Oceà circumdant i decorat amb peixos. La seva característica principal és l'afegit d'un quart continent a la tríada bàsica del Món. Una inscripció declara que aquesta quarta part rau més enllà de l'oceà i és "del tot desconeguda". Beatus recorda en aquest quart continent hi viuen els antípodes. Finalment, en aquesta còpia de la British Library cal notar-hi la influència aràbiga tant en el disseny com en l'acoloriment. El segon grup de mapes, el de petites dimensions, que apareixen en els manuscrits de Beatus segueixen l'esquema isidorià.

El calc de l'exemplar de la British Library que comenta
Eila Campbell ha esta repr. de Brown, Ll. (1949):
The Story of Maps, [reimprès, New York: Dover, 1977]; p. 127.