En el tercer període de l'evolució dels mappaemundi medievals, entre 1100 dC i 1300 dC, hi hauríem inclòs els mapes del Món que molt possiblement il·lustraven De Sphaera de Sacrobosco sinó fos el cas que han estat perduts en la seva totalitat. Per la mateixa raó tampoc podem conèixer el mapa del Món de Roger Bacon (ca 1214-1244 dC) que va dibuixar "per a fer-ne present al Papa". No és desenraonat pensar que el mapa de Bacon era un nou tipus de representació cartogràfica atesa la discusió que feia sobre projeccions i sistemes de coordinades en el seu Opus Majus (1268). Fins i tot ens hi informa que hi ha assenyalat les ciutats amb cercles vermells: civitates notantur per circulos rubros. En canvi, d'aquest període podem estudiar els mapes del Món de Hereford i el de Ebstorf.

No sembla pas que les Creuades (1096-1270 dC) vagin afegir gaires coneixements geogràfics o que

estimulessin la demanda de mapes del Món. Potser la seva influència es manifesta en un increment de la freqüència en la disposició central de Jerusalem. Crec oportú citar aquí el Liber secretorum fidelium crucis super Terrae Sanctae recuperatione et conservatione (1306-1321 dC) de Marino Sanudo ja que el seu objectiu és precisament el de fer propaganda per a una nova creuada. L'interès cartogràfic de l'obra de Sanudo rau en el mapa del Món que l'acompanya, dibuixat per Pietro Vesconte. Però atès que el seu estil s'adiu millor amb el de les cartes portolanes, el tractaré més endavant, en la secció que li dedicaré en aquesta conferència. El mateix faré amb l'Atlas Català (ca 1375). En fi, deixo per a la segona conferència el repàs dels mapes del Món dels primers seixanta anys del segle XV a fi i efecte de comentar les influències que reberen de la Geographia de Claudi Ptolemeu.