Preguntes freqüents

El primer, la preinscripció, que es realitza a través de l’aplicatiu informàtic de la UAB i un cop s’ha accedit, cal seguir tots els passos que s’hi indiquen. Els requisits són els mateixos per a tots els màsters malgrat que la documentació a adjuntar pot variar en funció de cadascun.

No, s’ha de pagar una taxa d’inscripció de 30 euros que no són reemborsables en cap cas, s’acabi fent finalment el màster o no. Cal tenir en compte que el termini màxim de pagament és de 24 hores un cop gestionada la preinscripció.

Un cop finalitzat el període de preinscripció s’ha de procedir a admetre (o no) la candidatura a partir de la documentació adjuntada i després l’Escola de Postgrau validarà la admissió. En el cas d’haver estat admès/sa la resolució es rebrà a la direcció de correu electrònic indicada per l’estudiant i per correu postal, així com també podrà ser consultada en web. Simultàniament, la Universitat enviarà també la informació necessària per al procés de matriculació, per a la qual s’haurà de garantir una reserva de plaça mitjançant un pagament de 500€ en concepte de prematrícula, quantitat que serà descomptada després de l’import final de la matrícula. Cal tenir en compte que en el cas que no es completi el procés de reserva de plaça en el termini establert, la universitat es reserva el dret d’assignar la plaça a un altre aspirant.

Amb la Facultat on estigui inscrit el Màster (en el cas del MET la de Filosofia i Lletres). És a dir, la Coordinació del Departament de què depèn el Màster (en aquest cas, el de Geografia) no intervé en cap dels passos per a la preinscripció i posterior matrícula. Després de la preinscripció, es rep la documentació (el CV, l’expedient i una carta de motivació) amb què haurà de valorar l’acceptació del sol·licitant al màster. Altrament dit, la Coordinació només admet la inscripció o la denega i en el cas de problemes o dubtes amb el procés de preinscripció, s’haurà de contactar el més aviat possible amb la Coordinació (professor Jordi Nadal) a través d’aquesta adreça de correu electrònic: jordi.nadal@uab.cat

Quan un/a estudiant ha estat admès/a al Màster, des del Deganat de la Facultat se li envia una carta certificant la seva acceptació (que després haurà de confirmar amb la corresponent matrícula). Com per a molts estudiants aquesta carta és un requisit imprescindible per sol·licitar una beca al seu país d’origen i que per motius de calendari, potser l’esmentada carta li pugui arribar fora de termini, en aquests casos la Coordinació del Màster pot redactar una carta provisional d’acceptació.

Això acostuma a passar per incompatibilitat entre el calendari acadèmic i el de funcionament de gestió dels màsters i, bàsicament, es refereix a la no possessió del títol sol·licitat d’estudis en el moment de fer la preinscripció. En aquests casos, la Gestió Acadèmica de la Facultat procedeix a una admissió condicionada a l’entrega posterior de la resta de la documentació sol·licitada.

No, mentre el seu contingut sigui clar i concret n’hi ha prou. De formats hi ha molts de possibles i per tant, s’ha d’enviar la documentació com es tingui redactada. El que interessa és veure què ha fet l’estudiant, tant a nivell acadèmic com també professional (si fos el cas). I el mateix succeeix per a la carta de motivació, s’hi ha d’exposar clarament els motius per haver optat per aquest màster en concret, quin itinerari es tria (demografia o ordenació del territori) i per què. La majoria de gent la resol en una pàgina o poc més.

Durant el curs hi ha un únic període obert que acostuma a finalitzar a principis del mes d’octubre. És a dir, us podeu trobar en la situació que hagueu iniciat les classes del màster sense encara estar oficialment matriculat.

El Departament no ofereix cap beca per cursar el seu màster i s’ha de reconèixer que el context actual de crisi tampoc ajuda a l’obtenció de beques per part de cap altra entitat o organisme públic. En aquest enllaç del UABuscador es pot fer un sondeig de les possibilitats d’obtenir una ajuda, beca, així com informació de les diverses convocatòries existents.

Qualsevol persona que tingui una titulació equivalent a les antigues llicenciatures universitàries (300 crèdits) o als actuals graus (240), enginyeria superior o tècnica. També és possible amb una titulació de Diplomatura (180 crèdits), tot i que en aquest cas cal ser conscient que després no es podrà accedir a fer un doctorat.

El MET no selecciona, en principi, cap candidat en funció de la seva formació prèvia, i de fet, hi ha passat molta gent que al seu inici a penes tenia vincles amb la Geografia (per no dir cap). Es pot coincidir amb arquitectes, enginyers, sociòlegs, politòlegs, historiadors, pedagogs, etc. i per tant, amb gent que provingui tant de l’àmbit de les ciències més “pures” com de les humanitats. La formació prèvia no ha de ser un handicap per a un seguiment amb garanties dels continguts del Màster. Això sí, depenent del cas la Coordinació pot recomanar la realització d’alguns crèdits a mode de complements de formació.

La docència acostuma a començar a finals de setembre o principis d’octubre, segons l’any acadèmic i també dels horaris fixats per a cada mòdul. Ni més d’hora ni tampoc més tard. Cal tenir present que la data de matriculació la fixa la Facultat de Filosofia i Lletres i sol ser a mitjans de setembre. I quant a la finalització de la docència, acostuma a ser cap al mes de maig. Fins a final de curs l’estudiant pot disposar de més temps per a la realització del treball de fi de màster (obligatori) i/o de les pràctiques (optatives).

Aquest acostuma a finalitzar amb la presentació i defensa del treball de fi de màster, que el més habitual és cap a mitjans de juliol (si es vol tenir la nota abans de les vacances estivals) o durant la primera quinzena de setembre (de vegades l’estudiant aprofita el període estival per acabar l’esmentat treball). Les actes han d’estar firmades cap a la segona-tercera setmana de juliol o en el seu cas, al setembre

És una pregunta que és difícil de respondre abans del parèntesi estival perquè la Coordinació del Màster aprofita aquestes dates per acabar de perfilar-los. Cal tenir en compte que també s’han de quadrar aquests horaris amb la participació del professorat del Màster als estudis de Grau (per allò de la càrrega docent i el còmput total d’hores de docència). I tant una cosa com l’altra no es decideixen fins a finals de juny. Tot i això, les sessions de docència sempre són per la tarda i solen ser de 3-4 hores (a partir de les 16:00h), depenent dels crèdits que tingui el mòdul en qüestió i del nombre de sessions que es programin.

El MET està previst que es faci en un curs acadèmic, amb els seus 60 crèdits, que inclouen també la realització del treball de fi de màster. Tot i així, en alguns casos es pot contemplar una mena de “via lenta”, és a dir, que en lloc d’un siguin dos els cursos per motius d’incompatibilitat laboral, malgrat que aquesta és una opció minoritària.

Depenent del professorat que intervingui a cada mòdul, pot ser en català o castellà, ja que ambdós idiomes són oficials a la Universitat; s’utilitza l’anglès encara que en menor mesura. També cal recordar les possibles conferències que s’imparteixin en alguns mòduls, com una part dels seus programes respectius, i en aquests casos l’idioma dependrà del conferenciant, si no domina ni català ni castellà (si bé el més habitual és l’anglès).

No s’ha d’aportar cap certificat de cap idioma i no és un requisit imprescindible dominar un o altre, tot i que per descomptat és aconsellable. En el cas que el català no sigui la llengua materna, cal dir que si la intenció de l’estudiant és cursar el màster i residir a Catalunya se li pot assegurar que en poc temps d’estar aquí, i amb una mica de ganes i esforç, es defensarà bastant bé per les seves similituds amb el castellà. L’experiència ens diu que aquesta qüestió no ha estat mai un problema per a ningú que vingui de fora. A més, la UAB a través del Servei de Llengües ofereix cursos de català.

Sí i no, els mòduls obligatoris sempre s’oferiran i els optatius no, dependrà del curs en qüestió. Un curs pot oferir-se’n un i al següent no per donar cabuda a altres opcions. S’ha de diferenciar entre el pla d’estudis del Màster (el conjunt de mòduls aprovats per a ser un màster oficial) i el seu pla docent (allò que s’ofereix en un any determinat). Per això sempre es recomana consultar la web del Màster, o demanar-ho directament a la Coordinació, per a disposar d’una informació més detallada del que s’acabarà oferint. A més, s’ha de tenir en compte que perquè un mòdul optatiu pugui oferir-se ha de tenir un nombre mínim d’estudiantes matriculats, raó per la qual si no s’assoleix es procedeix a la seva desprogramació.

No, el de Pràctiques externes no inclou docència en el sentit estricte de la paraula, així com tampoc el treball de fi de màster. En relació al primer, es tracta d’un mòdul que contempla la realització d’unes quantes hores de pràctiques a la setmana (en funció del nombre de crèdits, que són 6), sovint al segon semestre a l’empresa o institució que s’assigni a l’estudiant. L’horari que es faci dependrà de les tasques encarregades i de com funciona el lloc assignat de les pràctiques, així com del possible acord a què l’estudiant pugui arribar amb el seu tutor. En aquesta qüestió, ni la Coordinació del Màster ni tampoc el responsable del mòdul intervenen per a res tot i que per descomptat, sempre vetllarà pels interessos de l’estudiant sense que això vagi tampoc en detriment dels de la institució d’acollida.

Per la seva banda, el treball de fi de màster és obligatori (9 crèdits) i pot estar relacionat, o bé amb alguns dels mòduls específics que s’inclouen al pla docent del curs en qüestió, amb alguna de les línies d’investigació del grup en què estigui inscrit l’estudiant (si fos el cas), o també el mateix estudiant pot proposar un tema aliè a aquestes dues situacions, previ acord amb la persona responsable del mòdul. I en funció de la situació plantejada, es buscarà la persona més idònia per dirigir el treball.

La preparació d’un màster porta el seu temps i és d’allò més complexa pel nombre de persones que, d’una manera o altra, estan implicades. Així, el més habitual és que les guies docents actualitzades no es puguin consultar fins poc abans de fer la matrícula.

La xifra de professores que intervenen no sempre és la mateixa ni sempre són els mateixos, encara que per norma general no acostuma a haver-hi grans canvis, ni de noms ni quant al nombre total (entre les dues especialitats, una vintena). No tots tenen la mateixa càrrega docent (nombre de crèdits o d’hores assignats) i quasi tota la gent implicada són doctors i només en algun cas puntual pot intervenir alguna persona que no ho sigui per a una participació específica.

En aquest enllaç s’especifica com la primera condició per cursar estudis de Doctorat és tenir una titulació de Màster Oficial. No obstant això, s’observa cada cop més com els Màsters en si mateixos ja no es contemplen tant com la porta d’accés a un posterior doctorat i en el cas concret del MET, bona part dels estudiants ens diuen que el fan per completar els seus estudis de Grau, per aprofundir en algun aspecte de la seva formació en Geografia o perquè provinent d’altres disciplines, veuen també que “coixegen” de temes relacionats amb la planificació territorial.

No, precisament alguns dels seus mòduls estan pensats per a tot el contrari, per a un exhaustiu treball d’aula, de camp, assistència a conferències, etc. I encara que en alguns casos es podria disculpar l’absència de l’estudiant durant un cert temps per motius justificats i de pes, això és molt diferent al fet que es pugui fer el màster a distància, que no és el cas.