|
Si la presentació mitjançant els mapes no ens satisfà, podem recòrrer a la dels diagrames. Abans d'exemplificar possibles alternatives de diagrama per al cas de els migracions mediterrànies que he plantejat, serà bo d'apuntar la diferència conceptual entre mapa i diagrama. En certa manera, l'explicació següent referma la diferència expressada a la introducció entre documents geogràfics exhaustius (el mapa) i no exhaustius (diagrames de tota mena). És la següent. Mentre que la component geogràfica del mapa, és a dir, la que suporta les propietats dels objectes, ocupa els seus dos eixos de coordenades horitzontals (x, y) relegant els atributs a la tercera dimensió (z), en el diagrama, en canvi, els seus dos eixos de coordenades x i y permeten disposar dos atributs informatius i encara un tercer en z. És per això que en els diagrames es perd l'ordenament geogràfic dels objectes. No arriben a ser ni documents geogràfics no exhaustius! Farà bo de recordar aquestes correspondències entre atributs i eixos de representació en la tria dels millor disseny gràfic.
|
|
Cal carregar tota la informació en un sol diagrama?
Aleshores, l'eix vertical y pot servir per a representar les quantitats, ja sigui en proporcions o absolutes, o bé en rang graduat o percentatges. En el mateix eix, però que pròpiament s'expressa en la dimensió z, hi disposarem els anys (en el diagrama A) o bé els països (en el diagrama B); noteu l'aplicació de la variable visual de forma per a expressar aquests atributs. El tercer atribut, els països o els anys, serà disposat a l'eix de les x.
I si cal fer diversos diagrames... quatre o sis?
Si les quantitats es representen a l'eix vertical i els països se succeeixen a l'eix horitzontal caldrà fer quatre diagrames (un per any, exemple D); si són els anys els ocupants de les x, aleshores precisarem fer sis diagrames (un per país, exemple C).
|
