Els problemes que comporta la llegibilitat del mapa són diferents als de la seva construcció. Determinades construccions permeten una lectura a un nivell singular. Altres la permeten a un nivell global i a diversos nivells. Aquesta diversitat de possibilitats de lectura prové de l'ús que s'hagi fet de les dues dimensions del pla de dibuix i de l'aplicació de les variables visuals. Cal notar que un bon dibuixant pot fer un ús deficient dels recursos de disseny amb el resultat d'un mapa incomprensible i que una bona construcció pot ser mal dibuixada i esdevenir difícilment llegible. En aquest apartat només ens referim a aquest darrer problema. En el ben entés que els "problemes de dibuix" als quals em refereixo ara no tenen res a veure amb una major o menor fermesa de traç amb el llapis, amb el retolador o amb el ratolí!

Els problemes de dibuix referits a la llegibilitat del mapa són essencialment de dos tipus:

• els motivats per l'enfarfegament del dibuix per l'aplicació d'una densitat gràfica inadequada, i
• de l'aplicació de les variables visuals en tercera dimensió: la llegibilitat retiniana.

La llegibilitat retiniana pot exemplicar-se de diverses maneres.

a) La informació principal haurà de destacar sobre la informació secundària. En els primers diagrames (a) de la dreta no se segueix aquesta norma i la corba i l'histograma (la informació principal) es distingeixen dificultosament dels eixos de coordenades de fons (informació secundària o de referència). Per solventar aquest problema només cal emfasitzar gràficament la informació principal com es fa a les versions dels mateixos diagrames (b).

b) Cal disposar una quantitat de negre que sigui suficient per a fer visible les taques més petites. Tampoc no seran tan grans com perquè s'emmascari la separació entre els elements del dibuix i es produeixi un excés de solapaments. Val a dir que per sí mateix els solapaments no són pas negatius. És inevitable quan la distribució geogràfica del mapa ofereix una dispersió agrupada. En els

Quan el nombre de taques disposades sobre el dibuix és molt feble el mapa pot resultar inútil, mentre que si aquell nombre és molt gran, resultarà il·legible. Cal cercar una densitat gràfica òptima en base a prova i error, a provatures successives. El dibuix de mapes en base digital facilita extraordinàriament aquesta tasca. Només cal estructurar la informació en capes. Aleshores, ocultar o visualitzar el contingut de les capes és només joc de botons. La realització manual dels mapes no ho permetia pas sense pèrdua de molt de temps de treball. Val a dir, però, que aquesta limitació estimulava els geògrafs a "veure" el mapa, la interpretació de la distribució geogràfica estudiada, abans de posar fil i agulla o, millor dit, paper i llapis a la feina. Una "pre-visió" que també haurien de pràcticar els geògrafs actuals, massa conformistes amb els resultats procurats pels programaris de Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) usats a manera de caixa de trons, els quals pequen per l'excès de densitat gràfica.

mapes de núvol de punts de l'esquerra, els quals mostren la distribució de bars a un sector de l'Eixample de Barcelona, s'exemplifica els efectes que té l'encongiment o el regruixament dels punts. En el primer cas els punts no destaquen sobre el fons. En part, el problema és l'exposat en el punt anterior (a). En el segon cas, quan el regruixament és fort, gairebé no es poden comptar els punts degut a un excessiu solapament. El cas intemedi és el millor ja que permet el recompte del punts i la seva distribució destaca netament sobre el fons sense ocultar-lo.