|
La Segona Guerra Mundial va ser decisiva per a redreçar la trajectòria de la cartografia com a disciplina científica i com a ofici aplicat dintre del domini de la geografia. Com a resultat de l'experiència de guerra de diversos cartògrafs nord-americans, d'Arthur Robinson en particular, i dels esforços de la cartografia acadèmica i comercial en suport dels militars, l'èmfasi de la recerca va girar des de l'eficiència productiva i del disseny gràfic cap a la sistematització de la funcionalitat del mapa.
En els articles que va publicar rere la presentació de la seva tesi, Robinson va assenyalar-hi alguns dels límits que presenta l'estudi de la simbolització i el disseny dels mapes des d'una perspectiva purament artística, i feia algunes propostes per a superar-los. Robinson argumentava que tractar els mapes com una forma d'art significava caure en decisions arbitràries i capritxoses. Proposava dues alternatives a la teoria "artística" dels mapes. O bé s'estandaritzava tota la simbologia a fi i efecte que no hi hagués cap mena de confusió en el seu ús, o bé s'estudiaven i s'analitzaven les característiques de la percepció del que mostren els mapes de
|
|
manera que les decisions sobre la simbolització i el disseny es puguin basar en normes "objectives". La majoria dels cartogràfs acadèmics nord-americans van tirar pel camí d'aquesta segona opció.
Les propostes de Robinson varen significar el punt d'arrencada d'un corrent que pretenia ser molt més objectiu en la simbolització i el disseny cartogràfic. Entre d'altres instruments, aquests teòrics dels mapes basaven les seves conclusions en l'experimentació prèvia de l'efectivitat perceptiva de les alternatives de representació disponibles. En definitiva, era un corrent que volia arrenglerar-se amb el model positivista de les ciències físiques. Atesa la importància que aquest corrent donava a l'anàlisi de les limitacions de la percepció humana, els estudis van abocar-se sovint a aspectes del domini de la psicologia.
Vegeu també:
|
