|
En relació amb la manera de resoldre els problemes de simbolització i de disseny del mapa, la segona gran aportació teòrica de la segona meitat del segle XX va ser el desenvolupament del concepte de cartografia com a comunicació gràfica. És un corrent que se sobreposa a la recerca objectiva, més que no pas oposar-s'hi, i que li donarà una nova empenta.
La consideració de la cartografia com un procés comunicatiu ha estat il·lustrat gràficament per diversos autors. Malgrat les lògiques variacions de detall, tots els models comparteixen la mateixa estructura bàsica. D'entrada es disposa d'una font d'informació recollida pel cartògraf, el qual determina el què (i el com) la transformarà; el mapa pròpiament dit és a mig camí del procés de producció; i, finalment, hi ha un usuari que "llegeix" el mapa i en desenvolupa un acte de coneixement en relacionar la informació del mapa amb la que ja posseïa. Aquest procès és el què mostra el gràfic següent:
|
|
Tot i que no va ser el mateix Robinson qui va fer la proposta del model comunicatiu per a la cartografia, en va mostrar la direcció en apostar per un "disseny funcional" i per a una avaluació objectiva de l'efectivitat del mapa com a mecanisme per a millorar-lo. A The Look of Maps (1952) ja hi podem trobar aquesta orientació.
A causa de l'adopció del paradigma de la comunicació, la cobertura de la cartografia va estendre's fins abastar més enllà de la pura tècnica de fer mapes. Va considerar-se com un procés de comunicació d'informació espacial amb la parafernàlia d'inputs, de tranmissió, i de recepció de la informació de manera que tot plegat pogués analitzar-se com un sistema. Des d'aquest punt de vista, diversos autors varen identificar nombrosos obstacles o filtres que la informació havia de superar en el camí des de la realitat fins al mapa del cartogràf i, desprès, fins a l'usuari del mapa. Per la banda del cartògraf, aquests filtres inclouen els objectius, els seus coneixements i la seva experiència prèvia, les seves habilitats personals, i altres condicionants externs com poden ser les desiderates dels clients així com els processos abstractes a través dels quals la informació es posa en forma de mapa (per exemple, la projecció, la generalització, la simbolització, etc.). Des del cantó de l'usuari serien exemples de filtres els següents: les habilitats perceptives espacials dels usuaris, la comprensió del sistema de símbols a través de la llegenda del mapa, actituds perspectiva històrica i coneixements antecedents, capacitat de raonament i de prejudicis. D'acord amb la teoria de la comunicació, cadascuna d'aquestes variables poden actuar com inhibidores en el procés de transmissió de la informació amb el resultat d'una pèrdua d'informació o la generació d'errors en la comunicació.
Vegeu també:
|
