|
Comunicació cartogràfica.
... la recerca objectiva.
... el model comunicatiu.
La producció dels mapes.
... Les fonts de cartografia.
... el disseny.
... la llegibilitat.
... la generalització.
|
| |
|
Encarats davant d'una informació escrita de qualsevol mena la qual volem representar en forma cartogràfica, ens haurem de plantejar preguntes del tipus següent:
Cal fer un mapa? A tota plana? Com un detall? O un mural per a una classe? O bé cal fer un mapa fraccionat en fulls? O diversos mapes en una sola plana?. En fi, també ens podríem plantejar de dibuixar un document geogràfic amb cobertura territorial no exhaustiva (p.e., un diagrama) de dibuix més senzill que no pas un mapa. Totes aquestes qüestions se'ns plantejaran com a facetes singulars d'una altra més general: quin tipus d'interpretació cal fer amb el material disponible? La qüestió del disseny del mapa o d'altres documents geogràfics.
Si la documentació pretén informar-nos d'una distribució geogràfica, la resposta més general serà la de dibuixar un mapa. És la resposta lògica quan es preten memoritzar relacions espacials, en localitzacions relatives. En canvi, si la informació és de caire temporal és obvi que caldrà traçar un diagrama per a visualitzar la evolució.
|
|
Cada modalitat d'informació prefereix una representació específica. Però aquestes possibilitats no són pas úniques. Una volta decidida la forma mapa o bé la de diagrama, les representacions d'una mateixa informació poden ser molt diverses en funció de la imaginació de cadascú. Algunes són sortides fàcils mentre que altres no ho són pas. Vegem-ho amb un exemple.
Una informació qualsevol, la que es presenta en el quadre inferior, ens servirà d'excusa per a efectuar una petita mostra d'interpretacions gràfiques. Concretament, què ens plantejarem fer?:
Cliqueu sobre la llista per accedir a les solucions específiques.
|
Emigració dels països de la Mediterrània del Nord (1966-1969)
| |
Portugal |
Espanya |
Itàlia |
Iugoslàvia |
Grècia |
Turquia |
Total |
|
| 1966 |
87 |
57 |
219 |
79 |
54 |
46 |
542 |
| 1967 |
64 |
55 |
164 |
83 |
17 |
54 |
237 |
| 1968 |
53 |
76 |
158 |
110 |
25 |
65 |
478 |
| 1969 |
42 |
80 |
140 |
243 |
63 |
160 |
728 |
|
| Total |
246 |
259 |
681 |
515 |
159 |
325 |
2 185 |
| milers de persones |
| |
| |
|
Sis països mediterranis varen ser focus d'emigració durant la segona meitat dels anys seixanta dels segle vint. Un determinat nombre de persones van eixir d'aquests països durant els anys que van entre 1966 i 1969 en les quantitats que indica la taula superior.
Aquesta informació s'analitza de la manera següent: - Sis objectes geogràfics : els sis països que encapçalen les columnes; la seva localitació es pot recollir d'un atlas escolar,
|
|
un atribut temporal: els quatre anys, i
una atribut de mesura quantitativa al nivell de proporcions: el nombre de persones.
Cal tenir present que disposem del total dels emigrants de tots els països a cada any, així com el total dels emigrants de cada país pels quatre anys. A partir d'aquests totals podem efectuar uns càlculs de percentatges, país per any, i any per país, per a obtenir un segon nivell informatiu de base.
|
|
|
