Articles científics a altres revistes

2016

Markuszewska, I.; Tanskanen, M.; Vil, J.(2016). Boundaries from borders: cross-border relationships in the context of the mental percpetion of a borderline – experiences from spanish-french and polish-german border twin towns. Quaestiones Geographicae, 35 / 1, pp. 105 – 119.

Masjuan, E. (2016). Alberto Carsí y la lucha por el agua en la Barcelona del primer tercio del siglo XX. El rapto de Europa, 30, pp. 51-66.

Ricart, S.(2016). Entre la multifuncionalitat i la legitimitat social de l’agricultura: un estat de la qüestió. Documentsd’AnàlisiGeogràfica, 62/1, pp. 161-181.

Ricart, S. (2016). How to address stakeholders’ perceptions on ecosystem services and sustainable land management nexus: lessons from three Southern European irrigation systems. Ecosystem Services, Accepted, 2n revision.

2015

Camps-Calvet, M.; Langemeyer, J.; Calvet-Mir, L.; Gómez-Baggethun, E., March, H.; (2015). Sowing Resilience and Contestation in Times of Crises: The case of Urban Gardening Movements in Barcelona. Partecipazione e conflitto, 8(2): 417-44.

Garcia, C.; Pintó, J.; Vila, J.(2015). Análisis de la disponibilidad de hábitat adecuado para el lobo (Canis lupus) en Cataluña. Pirineos, 170.

Gabarda, A.; Ribas, A.; Daunis, J.(2015). Desarrollo turístico y gestión eficiente del agua. Una oportunidad para el turismo sostenible en la Costa Brava (Girona). Investigaciones Turísticas, 9, pp. 50-69.

Gil, A.; Hernández, M.; Morote, Á.; Rico, A.; Saurí, D.; March, H. (2015). Tendencias del consumo de agua potable en la ciudad de Alicante y Área Metropolitana de Barcelona. 2007-13. Alacant: Hidraqua I Universitatd’Alicant, Instituto Interuniversitario de Geografía.

Kallis, G.; March, H. (2015). El futuro dialéctico del decrecimiento: ¿ficción distópica o proyecto emancipador?. Revista de Economía Crítica, 19:21-33.

Llausàs, A.(2015). Els límits del clima: a la natura, segons la ciència i per la societat. Eines, 23, pp. 6-17.

March, H.; Sauri, D. (2015) ¿Qué sostenibilidad hídrica?. Una interpretación crítica del descenso reciente del consumo doméstico de agua en Barcelona. WATERLAT- GOBACIT Network Working Papers, Thematic Area Series SATCUASPE– TA3 – Urban Water Cycle and ssential Public Services – Vol. 1 No 2, 27-43.

Masjuan , E. (2015). Abocats a viure a la llera del riu: el problema de l’infrahabitatge a Sabadell, 1939-1970. De l’habitatge protegit al negoci immobiliari. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 61, 235-261.

Masjuan, E. (2015) El teatre fet pels i per als obrers a Sabadell (1880-1939). Arraona, 35, pp. 38-53. Arxiu Històric de Sabadell.

Ricart, S.(2015). Multifuncionalidad, partes interesadas y legitimidad social del regadío: aproximación a tres canales sur-europeos. Papeles de Geografía, 61, pp. 7-19.

Ricart, S.(2015). Irrigation management from a qualitative approach: how key stakeholders are involved in decision-making processes. Learning from irrigated agricultural systems in Spain, France and Italy. Journal of Geography and Earth Sciences, 3 (1), pp. 37-62.

Ricart, S.(2015). Qualitative analysis and territorial methods: How to improve educational and research tools in Geography. International Journal of Research in Education Methodology, 7 (2), pp. 1111-1126.

Serra, P.; Sauri, D.; Zambon, I; Ridolfi,E.; Salvati, L. (2015) Swimming pools as indicator of urban sprawl: an exploratory analysis in a Mediterranean City. International Journal of Environmental Research.

Tinch R.; Schoumacher C.; Grasso M.; Grasso M.E.; Mandel A.; Lamperti F.; Napoletano M.; Roventini A.; Sapio A.; Jäger J.; Tàbara, J. D. (2015). Evaluation of economic approaches under high-end scenarios. IMPRESSIONS project Deliverable D5.1. http://www.impressions-project.eu/documents

2014

Domènech, L.; March, H.; Vallès, M.; Saurí, D. (2014). Learning processes during regime shifts: Empirical evidence from the diffusion of greywater recycling in Spain. Environmental Innovation and Societal Transitions.

Garcia, X.; Ribas, A.; Llausàs, A. (2014). Jardines privados y consumo de agua en las periferias urbanas de la comarca de La Selva (Girona), Investigaciones Geográficas, 61(1), 55-69.

Garcia, X.; Llausàs, A.; Ribas, A.; Sauri, D. (2014). Watering the garden. Preferences for alternative sources in suburban areas of the Mediterranean coast, Local Environment .

March, H. (2014). La nova «guerra de l”aigua» a Barcelona: austeritat, deute i participació privada.Documents d’ Analisi Geografica, 3, 505-521.

March, H.; Ribera, R. (2014). Una revisión crítica desde la Ecología Política Urbana del concepto Smart City en el Estado Español. Ecología Política. Cuadernos de Debate Internacional, 47, 87-92.

Padullés, J.; Vila, J.; Barriocanal, C. (2014). Examining floristic boundaries between garden types at the global scale. Investigaciones Geográficas, 61(1), 71-86.

Parés, M.; March, H. (2014). Evaluando la participación institucional: la “temperatura” de la deliberación y sus consecuencias. Politica y Sociedad, 51(2), 565-594.

Pueyo-Ros, J. (2014). La producció de l’espai en la Modernitat Líquida, Documents d’Anàlisi Geogràfica, 60(2), 1-17.

Pueyo-Ros, J. (2014). Crase, Lin i O’Keefe, Sue (eds.) (2011). Water Policy, Tourism and Recreation (Ressenya). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 60(3), 8-11.

Ricart, S.; Pavón, D. (2014). La gestión del regadío catalán: entre eficiencia, compatibilidad de usos y legitimidad social. Investigaciones geográficas, 61(1), 97-111.

Ribas, A.; Saurí, D. (coords.) (2014). Ecologia Política i gestió de l’aigua. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 60(3). Enllaç.

Tàbara, J. D. (2014). Global intelligence, fairness and the social sciences in an unequally changing world. Global Dialogue, Newsletter for the International Sociological Association. 02/2015: http://isa-global-dialogue.net/lobal-intelligence-fairness-and-the-social-sciences-in-an-unequally-changing-world/

Vila, J.; Rodríguez, R.; Varga, D.; Ribas, A.; Úbeda, X.; Asperó, F.; Llausàs, A.; Outeiro, L. (2014). Stakeholder perceptions of landscape change in the Mediterranean mountains of the northeastern iberian peninsula, Land Degradation & Development,

2013

Garcia, X. (2013). Urbanització difusa i consum d’aigua per a usos domèstics. Una exploració de relacions. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 59, pp. 347-362.

Gorostiza, S.; Saurí, D. (2013). Salvaguardar un recurso precioso: la gestión del agua en Madrid durante la guerra civil española (1936-1939). Scripta Nova, 17, 457

LLurdés, J.C.; Díaz, I,. (2013). Reflexiones sobre el turismo de proximidad como una estratègia para el desarrollo local. Cuadernos de Turismo, 32, 65-88.

March, H. (2013). Neoliberalismo y medio ambiente: una aproximación desde la geografía crítica. Documents d’ Analisi Geografica, 59(1), 137-153.

March, H.; Purcell, T. (2013) The limits to Everyday Environmentalism in Southern Europe: what lies beneath the frustrating cobblestones? Dialogues in Human Geography, 3(1), 108-110.

March, H.; Saurí, D. (2013). La sequera del 2007-2008 a la ciutat de Barcelona: gènesi, gestió i resposta ciutadana. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 76, 289-306.

Ricart, S.; Ribas, A.; Pavón, D. (2013). La participación en la gestión del regadío como mecanismo para afrontar el conflicto territorial: algunos ejemplos de ámbito sur‑europeo. Méditerranée, 120(1), 73-86.

Ricart, S.(2013). Uso y gestión del agua en las zonas semiáridas y áridas. El caso de la Región de Murcia (España) y Baja California Sur (México) (Ressenya), de Frutos, L. i Castorena, L. (Eds.) (2011). Historia Agraria, 59, pp. 237-242.

Ricart, S.(2013). La batalla per l’aigua. Una proposta per superar els desconcerts hídrics i garantir la gestió integral del seu cicle a Catalunya. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 59/3, pp. 559-563.

Ricart, S.; Clairmont, S. (2013). De la gouvernance appliquée à la gestion de l’irrigation: le cas du canal de la Neste (Hautes-Pyrénées). Sud-OuestEuropéen, 35, pp. 69-84.

Romagosa, F.; Priestley, G. K.; Llurdés, J. C. (2013). The role of tourism in sustainable development strategies. Tourismos, 8(2), 77-95.

2012

Barriocanal, C.; Vila, J. (2012). Gestión del bosque mediterráneo y gestión de la avifauna: el caso de los alcornocales. Polígonos. Revista de geografía, 22, 35-46.

Llausàs, A.(2012). Landscape indicators: Assessing and monitoring landscape quality (Ressenya), de Cassatella, C. iPeano, A. (eds., 2011). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 58/2, pp. 324-326.

Pavón, D. (2012). La política de protecció d’espais naturals de la Diputació de Barcelona (ressenya).Documents d’Anàlisi Demogràfica, 58/1, pp. 212-14.

Ricart, S.(2012). Les mondes agricoles en politique : De la fin des paysansauretour de la questionagricole (Ressenya), de Hervieu, B. (2010). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 58/2, pp. 330-335.

Ribas, A. (2012). Tornar a viure de cara al riu. Revista de Girona, 270, 60-67.

Ribas, A.; LLausàs,A.; Saurí, D.; Roset, D. (2012). El paper dels recs de Sentmenat I del Molí de Pals en la configuración de la palna agrícola del Baix Ter.Estudis d’Història, 23, 319-333.

Tàbara, J. D. (2012). Learning to cope with socio-ecological impacts of emerging technologies, A view from Sustainability Science.The International Journal of Social Ecology and Sustainable Development, 3(2), 45-48 & 55-56.

2011

Pavón, D. (2011). Evolució, justificacions i propostes de la gran obra hidràulica a les conques de la Muga i del Fluvià (1850-1980): la irrigació com a protagonista. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 70, 129-155.

Pavón, D.(2011). Hermosilla, Jorge (dir.). Los Regadíos históricos españoles. Paisajes culturales, paisajes sostenibles. (Ressenya). historia agraria, 53, pp. 236-240.

Ricart, S.(2011). Canvis en l’oliverar del municipi de Navata (AltEmpordà), 1957-2004.Recerques en Medi Ambient, 2, pp. 113-119.

Ricart, S.(2011). Atlas Mondial de l’eau. De l’eaupourtous? (Ressenya), de Blanchon, D. (2009).Documents d’Anàlisi Geogràfica, 57/1, pp. 163-167.

Ricart, S.(2011). Los regadíos históricos españoles: Paisajes culturales, paisajes sostenibles (Ressenya) de Hermosilla, J. (dir.) (2010). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 57/1, pp. 174-179.

Ricart, S.(2011). La gestió del regadiu a Catalunya: plans, actors i reptes de futur. Estudis d’Història Agrària, 23, pp. 149-173.

Romagosa, F.; Priestley, G. i Llurdés, J.C. (2011). El turismo en el marco de una estrategia de planificación sostenible general en Cataluña. Boletín de la asociación de geógrafos españoles, (57), 267-294.

2010

Abarquero, F.; Vila, J. (2010). La evaluación de la reducción de amenazas en el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa (Girona). Documents d’anàlisi geogràfica, 56(3), 527-556.

Blanché, C.; Barriocanal, C.; Martinell, M.C.; Massó, S.;López-pujol, J (2010). Deu anys de seguiment demogràfic i genètic d’Stachys maritima a Catalunya (2001-2010) Implicacions per a un pla de recuperació. Collectanea Botanica, 29, pp. 59-78.

March, H.; Saurí, D. (2010). Flujos de agua, flujos de capital: sistemas de abastecimiento y gobernanza del agua en Madrid y Barcelona. Investigaciones Geográficas, 51, 7-26.

Masjuan, E. (2010).Les Coves de Sant Oleguer. La perifèria de la ciutat industrial durant el franquisme. www.sabadell.cat/coves

Pavón, D.(2010). Sánchez Barricarte, Jesús Javier. El crecimiento de la población mundial: Implicaciones socioeconómicas, ecológicas y éticas (Ressenya). Documents d’anàlisi geogràfica, 56, pp. 643-646.

Pavón, D. (2010). Carreras, Josep Maria; Bernat, Jordi; Riera, Pilar. El pla general d’obres públiques de 1935: Política, infraestructures i territori (Ressenya). Documents d’anàlisi geogràfica, 56, pp. 625-627.

Ribas, A. (2010). Sèquies i recs. Revista de Girona, 258, pp. 64-65.

Saurí, D.; Ribas, A.; Lara, A.; Pavón, D. (2010). La percepción del riesgo de inundación: experiencias de aprendizaje en la Costa Brava. Papeles de Geografía, 51-52, 269-278.

2009

Ribas, A. (2009), El Ter a través dels mapes. Parlem de Sarrià, 70, 4-7.

Ricart, S.; Ribas, A. (2009). La incidencia de la helada de 1956 en el olivar de Navata (Alt Empordà, Girona). Investigaciones Geográficas, 50, 127-142.

Vila, J.; Ribas, A.; Varga, D.; Llausàs, A. (2009). Medio siglo de cambios paisajísticos en la montaña mediterránea. Percepción y valoración social del paisaje en el Alta Garrotxa (Girona). Pirineos, 164, 69-92.

2008

March, H. (2008). Neoliberal environments: False promises and unnatural consequences. Nick Heynen et al. (Ressenya). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 52, 157-160

March, H. (2008). City of flows: Modernity, nature, and the city. Maria Kaika (Ressenya). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 52, 160-163

Miquel, X.; Pavón, D.; Sastre, N.; Pintó, J. (2008). Els Paisatges d’atenció especial. © Revista de Girona, 2008, núm. 250, p. 86-91.

Pintó, J.; Miquel, X.; Gordi, J.; Pavón, D.; Llausàs, A.; Sastre, N.; Crous, A.; Martí, C. (2008). Les unitats de paisatge de les terres de Girona. Revista de Girona, 250, 70-75.

Ribas, A. (2008). La sequera és un problema o una oportunitat? Engega, 6.

2007

Barriocanal, C.; Crous, A.; Varga, D.; Vila, J. (2007). Anàlisi de les revistes indexades al Journal of Citation Reports del Social Science Citation Index. Període 1997-2005. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 50, 51-72.

Barriocanal, C.; Robson, D. (2007). Spring passage of Willow Warbler Phylloscopus trodillus across the westers Mediterranean: comparing islands with the mainland. Ordea, 95(1), 91-96.

Pavón, D. (2007). Antecedentes de los grandes proyectos de irrigación en el llano del Alto Ampurdán. La opción fracasada de los grandes regadíos catalanes del siglo XIX. Scripta Nova: revista electrónica de geografía y ciencias sociales, (11), 229.

Ribas, A. (2007). Los paisajes del agua como paisajes culturales. Conceptos, métodos y una experiencia práctica para su interpretación y valorización. APOGEO. Revista da Associaçâo de Professores de Geografia, 32, 39-48.

Tàbara, J. D. (2007). Una altra ciència és possible: La sostenibilogia en la societat del desconeixement. Àmbits de política i societat, (36), 39-43.

2006

Badia, A.; Pallarés, M.; Llurdés, J.C. (2006). L’ús de les noves tecnologies en l’ensenyament de la geografia dins l’EEES. Les assignatures de Geografia econòmica i social, Cartografia i fotointerpretació, i SIG. In Digit. HVM: Revista digital d’humanitats (1-8).

Darier, E.; Tàbara, J.D. (2006). Objetes naturals i identitat nacional. Les muntanyes a Québec i a Catalunya.Papers –Revista de Sociologia, 82, 37-55.

Llausàs, A. (2006). Canvis i permanències a les closes de l’Alt Empordà. Revista de Girona, 237, 36-41.

Llausàs, A. (2006). Les closes de l’Alt Empordà. Vèlit. Revista de tot l’Empordà, 7, pp. 31-33.

March, H. (2006). Población y planificación hidrológica: análisis internacional comparado de los contenidos sociodemográficos de la planificación hidrológica. Belén Pedregal Mateos (Ressenya). Documents d’Anàlisi Geogràfica,48, 201-206.

Ribas, A. (2006). Lluita per l’aigua i contra l’aigua. Gavarres, 9, 42-43.

Ribas, A. (2006). Natura i història en la creació dels ‘paisatges de l’aigua’ a la plana de l’Alt Empordà. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 61-62, 345-366.

Tàbara, J. D.; Lemkow, L. (2006). Sociologia ambiental. Revista de Sociologia, 82, 7-10.

Tàbara, J. D. (2006). Las aves como naturaleza, la conservación de las aves como cultura. Papers –Revista de Sociologia, 82, 57-77.

Tàbara, J.D.; Polo, D. (2006). A passion for environmental sociology. Exploring links between social environmental sciences, interdisciplinary integration and sustainability with Professor Riley E. Dunlap. Papers –Revista de Sociologia, 82, 169-188.

Varga, D.; Vila, J. (2006). Ecología del paisaje y sistemas de información geográfica ante el cambio socioambiental en las áreas de montaña mediterránea. Una aproximación metodológica al caso de los valles d’Hortmoier y Sant Aniol. AREAS. Revista Internacional de Ciencias Sociales, 25, 59-73.

Vila, J.; Varga, D.; Llausàs, A.; Ribas, A. (2006). Conceptos y métodos fundamentales en ecología del paisaje (landscape ecology). Una interpretación desde la geografía. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 48, 151-166.

2005

Barriocanal, C.; Copete, J.L. (2005). La relevancia de las revistas de Geografía Física a partir de su representación en el Journal Citation Reports del ISI. Revista de Geografía, 4, 95-104.

Barriocanal, C.; Parera, B.; Mata, E. (2005). Recuperació de zones humides als camps de golf: el cas del golf Les Serres de Pals. Estudis del Baix Empordà, 24, 225-238.

Barriocanal, C. (2005). Avifauna de les suredes baixempordaneses a la primavera. Estudis del Baix Empordà, 23, 229-240.

Barriocanal, C. (2005). Las revistas internacionales de geografía física: análisis de las publicaciones reflejadas en el Science Citation Index del Journal of Citation Reports durante el período 1989-2004. Biblio 3W, Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, X, 604.

Barriocanal, C. (2005). La delicada situación de Stachys maritima en la Costa Brava. Quercus, 237, 38-41.

Llausàs, A. (2005). Gestió de l’aigua i de les conques fluvials. Revista de Girona, 232, pp. 8-9.

Ribas, A.; Saurí, D. (2005). Què podem aprendre de les darreres inundacions?El Punt, 18-10-2005.

2004

Pavón, D. (2004). La serra de les Salines, entre la crisi i les noves perspectives de futur. Revista de Girona, 224, pp. 68-73.

Tàbara, J.D.; Costejà, M.; Vsn Woerden, F. (2004), Las culturas del agua en la prensa española. Los marcos culturales en la comunicación sobre el plan hidrológico nacional.Papers, Revista de Sociologia.

2003

Bayés, C.; Pavón, D.; Ribas, A. (2003). III Congreso Ibérico sobre Gestión y Planificación del Agua. La Directiva Marco del Agua: realidades y futuros. Sevilla, del 13 al 17 de novembre de 2002. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 42, 221-227.

Bayés, C.; Ribas, A.; Saurí, D. (2003). Sequías y prensa regional en la cuenca del río Muga (Girona). Geographicalia, 44, 123-144.

LLurdés, J.C. (2003). La gestió del patrimoni cultural des del turisme. L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, 78, 10-13.

Ribas, A. (2003). De l’obra hidràulica a la gestió hidrològica. La política hidràulica a l’Espanya dels segles XIX i XX. L’Avenç, 283, 14-21.

Tàbara, J.D. (2003). Participación cualitativa y evaluación Integrada del Medio Ambiente y de la Sostenibilidad. Aspectos metodológicos en cuatro estudios de caso. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 42,183-213.

Tàbara, J.D.; Polo, D.; Lemkow, L. (2003). Precaución, riesgo y sostenibilidad en los organismos agrícolas modificados genéticamente. Política y Sociedad, 40, 81-103.

2002

Badia, A.; Saurí, D.; Cerdan, R.; Llurdés, J.C. (2002). La simulació dels incendis forestals al Bages com a mètode de planificació territorial de la prevenció i de l’extinció. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 53-54, 81-97.

Barriocanal, C.; Blanché, C. (2002). Estat de conservació i propostes de gestió per a Stachys maritima Gouan (Labiateae) a la península ibèrica. Orsis, 17, 7-20.

Barriocanal, C.; Parera, B. (2002). Los convenios de colaboración con empresas privadas como herramienta de gestión de espacios protegidos. Gobernabilidad en las áreas protegidas: el papel de las entidades en el contexto mediterraneo, 110-114.

Ventura, M.; Ribas, A.; Saurí, D. (2002). Dos discursos antagónicos a la gestión integral de los ríos: el río antropocéntrico versus el río ecocéntrico. Estudios geográficos, LXIII, 246, 119-141.

2001

Llurdés, J.C. (2001). Heritage tourism and textile ‘model villages’: the case of River Park, Barcelona, Spain. Tourism Recreation Research, 26(1), 67-71.

Mallarach, J.M.; Vila, J. (2001). El futur de l’Alta Garrotxa. Revista de Girona, 202, 88-99.

Pavón, D. (2001). L’embassament de Boadella: antecedents d’una obra, transformacions d’un territori. Revista de Girona, 208, 38-45.

Pavón, D. (2001). L’embassament de Boadella: antecedents, execució i repercussions locals d’una infraestructura hidráulica. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 34, 179-217.

Ribas, A. (2001). Girona, ciutat fluvial. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 62, 11-24.

Tàbara, J.D. (2001). Participació i coneixement per a la sostenibilitat. Papers de Medi Ambient, 13, 93-104.

Tàbara, J.D. (2001). Aportació al debat sobre la millora de l’organització i la comunicació de les organitzacions ambientalistes a l’Estat Espanyol. Posidònia, 1, 77-82.

Ventura, M.; Ribas, A.; Saurí, D. (2000). Gestión del agua y conflictividad social en la cuenca del río Muga (Alt Empordà). Geographicalia, 38, 59-75.

Vila, J. (2001). El paisatge de l’Alta Garrotxa. Revista de Girona, 206, 79-82.

Vila, J.; Gordi, J. (2001). La geografia i l’estudi dels boscos. Documents d’anàlisi geogràfica, 38, 121-137.

2000

Tàbara, J.D. (2000). Parlem del clima: aportació de la sociologia qualitativa a l’Avaluació Integrada del canvi climàtic. Revista Catalana de Sociologia, 13, 45-76.

Vila, J. (2000). El paisatge. Del mosaic tradicional a la dicotomia ciment-bosc. Revista de Girona, 200, 33-44.

1999

Llurdés, J.C.; Saurí, D.; Cerdan, R. (1999). Conflictos locacionales en territorios en crisis. Turismo y residuos en Cardona (Barcelona). Anales de Geografía de la Universidad Complutense de Madrid, 19, 119-140.

Llurdés, J.C.; Saurí, D.; Cerdan, R. (1999).Situacions contraposades en l’acceptació social d’instal•lacions de tractament de residus especials a la comarca del Bages. Dovella. Revista Cultural de la Catalunya Central, 64, 49-54.

Muñoz, J.C.; Pavón, D.; Serra, I. (1999). Els turons de Maçanet: fragmentació i conservació en un espai forestal singular. Revista de Girona, 195, 46-53.

Ribera, L.; Vila, J. (1999). Els aiguamolls de la Puda de Banyoles: una proposta de gestió. Revista de Girona, 196.

Roset, D.; Saurí, D.; Ribas, A. (1999). Las obras hidráulicas en los sistemas fluviales de la Costa Brava: preferencias locales y limitaciones de un modelo convencional de adaptación al riesgo de inundación. Investigaciones Geográficas, 22, 79-93.

1998

Vila, J. (1998). Earth’s Changing Land. Barcelona, 14 al 18 de març de 1998. Documents d’anàlisi geogràfica, 33, 231-235.

Vila, J.; Pintó, J. (1998). El PEIN cinc anys després, balanç i perspectives. Documents d’anàlisi geogràfica, 33, 237-242.

1997

Llurdés, J.C. (1997). El turisme de patrimoni industrial i miner. Una comparació d’experiències. L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, 54, 33-36.

Ribas, A.; Roset, D. (1997). La planificació i gestió d´emergències. Quaderns d´Ecologia Aplicada, 14, 89-106.

1996

Gordi, J.; Pintó, J.; Vila, J. (1996). Els incendis en el món mediterrani. Documents d’anàlisi geogràfica, 28, 135-151.

Llurdés, J.C. (1996). Regió 7 i la vertebració territorial de la Catalunya Central. L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, 50, 19-22.

Ribas, A.; Roset, D.; Pujadas, M. (1996). Planeamiento urbanístico y zonación de espacios inundables. Una aplicación a la ciudad de Girona. Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, 106, 841-860.

Ribas, A.; Saurí, D. (1996). El estudio de las inundaciones históricas desde un enfoque contextual. La ciudad de Girona, un ejemplo. Papeles de Geografía, 23/24, 229-244.

1995 i anteriors

Llurdés, J.C. (1995). Les activitats turístiques de nova creació com una estratègia de reconversió econòmica i ambiental per a zones en decadència. L’exemple del turisme de patrimoni miner a Cardona (Bages). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 27, 75-95.

Llurdés, J.C. (1995). El nou turisme de patrimoni industrial i miner. Realment, una alternativa de futur? El cas del Bages i el Berguedà. L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, 47, 8-12.

Saurí, D.; Llurdés, J.C. (1995). Embellishing nature: the case of the Salt Mountain project of Cardona, Catalonia, Spain. Geoforum, 26(1), 35-48.

Llurdés, J.C. (1994). La vertebració territorial de la Catalunya Central generada a l’entorn del diari Regió 7. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 37, 55-89.

Llurdés, J.C. (1994). El turismo industrial y la estética de los paisajes en declive. Estudios Turísticos, 121, 91-107.

Ribas, A. (1994). La Géographie française et le risque d’inondation: de la Géographie Physuque à la Géographie Humaine. Cahiers de Géographie de Québec, 38, 7-20.

Ribas, A. (1994). Un nou enfocament per a l’estudi de les inundacions històriques a la ciutat de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 34, 161-174.

Ribas, A.; Saurí, D.; Roset, D.; Sorribas, E. (1994). Les changements dans l’occupation et la gestion des aires inondables. L’exemple de la basse vallée du Ter. Études Vauclusiennes, 5, 141-146.

Saurí D.; Ribas, A. (1994). El análisis del riesgo de avenida en las escuelas geográficas anglosajona, francesa y española. Estudios Geográficos, 216, 481-502.

Ribas, A. (1993). El lloc dels riscos naturals als Annales de Géographie. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 22, 31-45.

Ribas, A.; Saurí, D. (1993). La gestió del risc d’inundació a la ciutat de Girona. Revista de Girona, 160, 88-92.

Tàbara, J.D. (1993). Mitjans de comunicació i medi ambient. Perspectiva Social, 32, 81-95.

Ribas, A.; Sorribas, E. (1992). La Tordera. Revista de Girona, 150, 100-106.

Castañer, M.; Ribas, A.; Salamaña, I. (1991). Caldes de Malavella, entre la Selva i el Gironès. Revista de Girona, 143, 38-43.

Barceló, T.; Bover, M.; Ribas, A.; Rubau, A. (1989). Els barris de Sant Narcís i Santa Eugènia davant les avingudes del Güell. Revista de Girona, 137, 37-41.

Pujol, H.; Ribas, A. (1989). La geografia política en Vidal de la Blache: la France de l’Est. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 15, 89-108.

Ribas, A. (1989). Població i territori al Pla de l’Estany. Revista de Girona, 136, 67-73.

Ribas, A.; Saurí, D. (1989). La gestió del risc d’inundació a la ciutat de Girona. Revista de Girona, 160, 89-92.