Però abans d'abordar la darrera secció de la conferència voldria mencionar dos mapes del Món que daten del segle catorze. En ambdós s'hi reflecteix la influència de les cartes portolanes.

El segon és l'Atlas Català d'entorn 1375. Aquesta obra és única en presentar el mapa del Món en dotze fulls, cadascun dels quals és aplacat sobre una taula i per la qual cosa sembla un panell de retaule. Quatre dels dotze panells tracten aspectes cosmogràfics i de navegació i els restants formen el mapa. Cada panell mesura 690 x 490 mm. La data aproximada de 1375 assignada a l'Atlas Català resulta de la data del calendari que ens facilita en un dels panells introductoris. L'atles va ser realitzat per Abraham Cresques (1325-1387) i el seu fill Jafuda Cresques (ca 1360 fins més tard de 1420). Aquest darrer va ser conegut com Jacme Riba, o Ribes, després de la seva conversió forçada al cristianisme l'any 1391. Tenim testimoni de 1381 que l'ambaixador del rei Carles VIè de França va sol·licitar una còpia del darrer mapa del Món al protector d'Abraham Cresques, el rei Pere IV d'Aragó (1336-1387). En altres documents, i no pas a l'Atles, trobem que Abraham Cresques s'hi

identifica com a mestre de "mappaemundi i de brúixoles". Existeixen altres referències a la seva producció de mapes del Món però l'Atlas Català és l'únic que ha sobreviscut.

Les fonts de l'Atlas Català poden classificar-se en tres apartats:

1. Els elements derivats dels mappaemundi medievals.
2. Els perfils de la Mediterrània, la mar Negra i part de les costes d'Europa Occidental extrets de cartes portolanes.
3. Les informacions dels viatgers europeus dels segles XIII i XIV a l'Orient com, per exemple, Marco Polo i el seu pare.

Possiblement, el què determina el seu gran interès sigui la representació que dóna de la geografia de l'Àsia central. S'hi situen les divisions generals dels territoris mongols ben correctament (27). Sembla que els reis d'Aragó estaven particularment interessats en la geografia d'Orient.