Entre els trets més notables de la Carta Pisana cal destacar-ne les xarxes bessones de línies d'orientació o rumb amb centres respectius prop de Sardenya i davant la costa d'Àsia Menor. Xarxes similars serien un dels trets distintius de totes les cartes portolanes. La distribució de les línies de la xarxa és gairebé sempre de la mateixa faiçó. Normalment, centrat sobre el pergamí hi trobem un cercle fictici tangencial, que a voltes són dos. Sobre la circumferència d'aquest cercle fictici hom pot distingir-hi setze centres secundaris equidistants entre sí (23). La xarxa de direccions resulta de dibuixar totes les rectes que passen per cada parella possible d'aquells setze punts, per bé que a vegades l'autor de la carta no va esgotar totes les possibilitats.

De tota manera, el normal és trobar 32 línies de direcció per cada punt. En algunes de les cartes més antigues, aquestes línies es presenten com a segments limitats pels punts de referència. Aquesta diversitat no té més transcendència: és fruit de conveniències. La majoria dels dibuixants posteriors varen prolongar sempre les línies de direcció més enllà dels punts d'intersecció. S'hi manifesta l'existència d'una convenció respecte l'ús dels colors per identificar les línies de direcció o vents. Els vuit 'vents' (això és: N, NE, E, SE, S, SW, W, i NW) eren dibuixats en negre o sèpia; els següents vuit vents intercalats (això és: NNE, ENE, ESE, SSE, etc.) s'hi dibuixaven en verd; i en vermell els setze vents dels quarterons (N per E, NE per N, etc.). Aquest simbolisme, gairebé normatiu, facilitava la identificació de la direcció o vent apropiat al capità o pilot de vaixell ja que li estalviava el recompte de les direccions entorn d'un dels punts primaris.

Totes les cartes portolanes també disposaven de roses dels vents associades amb la xarxa de direccions mentre que, fins més endavant, no varen disposar del dibuix de graduacions de brúixola. S'admet, en general, que la graduació del limbe de la brúixola va ser una innovació catalana i apareix per primera vegada en l'Atlas Català de ca 1375 (24). De tota manera, la disposició del centre de la graduació de la brúixola sobre els mapes de l'Atlas Català no es correspon amb cap dels punts d'intersecció de la xarxa de línies. Aquestes graduacions no apareixeran regularment en els mapes portolans fins a la segona meitat del segle XV. En les cartes italianes s'hi indiquen les vuit direccions bàsiques dels vents.