El tret distintiu i més significatiu de les cartes portolanes és, possiblement, la delineació de les costes. Des de la Carta Pisana en endavant existeix una clara tendència a l'emfasització icònica de les illes i dels caps. També és possible que això fos degut a la seva gran significació pels navegants. També eren convencionalitzats els estuaris fluvials així com les costes obertes entre punts significatius. L'increment del grau de simplificació fora de l'àmbit mediterrani era probablement deguda a la manca d'informació de primera mà.

Moltes de les cartes inclouen l'escala gràfica. En les tardanes hi és gairebé sempre present. La barra d'escala presenta una o diverses divisions primàries subdividides en cinc intervals cadascun dels quals representa 10 milles.

En cap cas no hi figura aquesta informació sobre l'equivalència en dimensions terreny.

La disposició dels topònims de la terra ferma és com en rosari de tal manera que poden llegir-se seguint la costa en un sol sentit. La mateixa disposició dels topònims el trobem a les illes, però el sentit de la lectura és en sentit oposat al de la terra ferma. Sovint, les illes podien ser denotades mitjançant un color de farciment, però això no va constituir una pràctica comú fins les cartes portolanes del segle XV.

Els topònims més significatius s'assenyalaven en vermell. Els fons sorrencs s'indicaven per punts vermells, els esculls per punts negres, o bé creus. Aquestes convencions eren comunes a les cartes italianes i catalanes. La creu negra que apareix a la Carta Pisana davant la costa meridional d'Itàlia i retolada amb la inscripció Guardata voldria indicar, segurament, un escull perillós.

És ben característica la presència de banderes en les cartes portolanes datades a partir de la meitat del segle XIV. Resulta però difícil precisar l'exactitud de l'emplaçament de les banderes. Caldria fer-ne un estudi exhaustiu. No és recomanable assajar la datació de les cartes a partir de les banderes que hi apareixen ja que, en general, no poden de ser interpretades com un reflex fidedigne de la realitat política. Com ha assenyalat Tony Campbell "moltes ciutats continuen presentant la mateixa bandera malgrat els canvis de domini per la presumible raó que el seu disseny pertanyia exclusivament a la ciutat més que no pas al poder imperial que la dominava" (25).