Ara m'endinsaré en la tercera secció d'aquesta conferència: una visió general de les cartes portolanes i de la seva influència en els mapes del Món del segle XIV. L'origen de les cartes portolanes és obscur. Armando Cortesao creia que la seva aparició va constituir un dels moments crucials més importants de tota la història de la cartografia (17). És impossible assegurar com era i qui va formar el prototipus de la carta portolana. L'arrencada de l'estil dels mapes portolans potser és coetània amb una 'millora' de la brúixola marina cap a mitjans el segle XIII. Aquesta hipotètica 'millora' es

basaria en una agulla magnètica girant sobre un suport. Després s'esdevindria que l'agulla s'aplacaria a un disc amb les trenta-dues direccions d'orientació i les seves subdivisions. El disc girava amb l'agulla. Tanmateix, les opinions es divideixen sobre l'abast de l'ús de la brúixola en el disseny de les primeres cartes portolanes. La xarxa de línies d'orientació dibuixades sobre les cartes, que no són pas vertaderes línies de rumb, permeten usar-les amb la brúixola marina.

La primera referència que ens informa sobre l'ús que en feien els mariners de la carta i de la brúixola es

deu a Ramon Llull (ca 1233-1315), el franciscà mallorquí que va escriure sobre l'art de la navegació en base a la seva pròpia experiència en la mar. En el seu Arbor Scientiae (ca 1295) pregunta: Marinarii quomodo mensurant miliaria in mari?, i respon: ...et hoc instrumentum habent chartam, compassum, acum et stellam maris.

Diversos investigadors han discutit sobre la influència de la variació magnètica en la distorsió global de la línia de costa de la Mediterrània. Hom ha notat que sobre les cartes s'aprecia una marcada variació cap a l'est però les estimacions de la seva quantia varien des de quatre fins a onze graus. Alguns investigadors han defensat que les cartes varen compilar-se en una veritable projecció però l'opinió majoritària n'és contrària (18).

Malgrat haver-hi un acord general sobre l'ús de les cartes portolanes a bord dels vaixells, resulta sorprenent l'absència de qualsevol traç o anotació dels mariners en les cartes que han arribat fins a nosaltres. D'entre les indicacions més notòries sobre l'ús quotidià de les cartes en destaca l'ordenança aragonesa de 1354 que decretava l'obligatorietat de disposar de dues cartes a cada galera. En canvi, una ordenança de 1331 no mencionava les cartes marines per res.

El què podia haver suposat el comerç de cartes de navegació durant el segle XIV, així com per a més endavant, pot ser apreciat en un document mercantil de Domènec Pujol en el que s'hi consigna la tramesa de vuit cartes de navegar a Flandes l'any 1390 (19). Però el 1390 és ja cent anys posterior a la realització de la carta portolana més antiga que ens ha pervingut. Certament, les cartes supervivents no sembla pas que vagin usar-se a bord d'un vaixell sinó més aviat per a fer-hi consultes als gabinets o com a referència dels armadors i noliejadors. És possible que els artífexs elaboressin, per una banda, cartes sumàries sense ornamentació per a ser usades en el mar, ja que podien ser malmeses fàcilment pels repetits cargolaments, i còpies decorades elaboradament, a vegades presentades en llibres de gran format o en forma d'atles, per altra.