Dos diagrames excelˇlents palesen l'evoluciķ de la producciķ d'hulla a Europa. Des de 1848 fins a 1863, hi podeu comprovar l'extraordināri increment de l'hulla anglesa, que proporcionava, tota sola, els dos terįos de la producciķ mundial i que, en conseqüencia, juga un paper essencial en la industrialitzaciķ europea.

Dadera ve Alemanya i, molt més allunyades, Bčlgica i Franįa. Les grans irregularitats que s'hi constaten, de l'any 1855 al 1859, s'expliquen per les crisis financeres i industrials sobrevingudes a Gran Bretanya, a aquesta čpoca, i per la seva repercussiķ a Europa.

Tres mapes de bandes d'amplada proporcional representen, de forma maravellosament evocativa, l'exportaciķ de l'hulla anglesa els anys 1850,

i 1864. Les bandes, les amplades de les quals sķn proporcionals als tonatges, abracen completament Europa amb els seus potents tentacles verds i es llancen Oceā enllā vers totes les costes. Hom hi veu crčixer els corrents cap a les Amčriques i, fins i tot, cap a Āsia, circumdant la costa africana. Minard ens hi remarca el considerable desenvolupament del trāfic a Egipte que passa, en tres anys, de 93.000 a 400.000 tones; conseqüčncia d'una epizootia que ha delmat el bestiar egipci i que ha facilitat la introducciķ de vapors, per assegurar el bombeig

d'aigua per un costat, i el desflocament del cotō per altre. Evidentment, sense tal documentaciķ, hom no sabria pas com explicar-se cabalment els motius d'aquestes transformacions del trāfic.

Aquests mapes ilˇlustren a bastament la frase de Gladstone pronunciada arran la presentaciķ dels pressupostos de 1866: 'La nostra preeminčncia comercial i industrial sobre el globus es deu principalment a l'hulla'.