Per la seva banda, un jove enginyer de Ponts i Camins belga, Belpaire (1817-1854), havia assajat, potser d'una manera casual, el mateix objectiu de fer 'sensible a l'ull la densitat i la quantitat dels transports d'homes i de mercaderies' que s'efectuaven a Bčlgica, ja sigui per ferrocarril, ja sigui

per les carreteres ordināries, i havia establert, l'any 1845, el mapa del moviment dels transports a Bčlgica durant l'any 1843. Aquest mapa va ser mostrat a Minard, el qual en va extreure un esquema dels ferrocarrils belgues en un mapa que es conserva a l'Escola de Ponts i Camins.

No hi ha dubte que el va fer com a pas previ per a la publicaciķ, l'any 1847, del mapa del moviment de mercaderies per ferrocarril a Bčlgica amb dades de 1844, i al llarg dels canals de navegaciķ de la mateixa data, mapa que ja transllueix la voluntat de fer comparacions entre les diverses modalitats de trāfic. Aquesta tendčncia encara s'accentuaria en els anys següents. Molt rāpidament, Minard va posar en prāctica el mčtode comparatiu en el temps i en l'espai. Els seus treballs li van donar molt rāpidament autoritat sobre la matčria com n'és testimoni l'informe al Rei del Ministre de Treballs Públics de l'any 1846: 'El senyor Minard és, sense oposiciķ, el membre del Consell [de Ponts i Camins] que ha aprofundit, com a enginyer i com a professor, la teoria dels transports. Cap altre membre se n'ha ocupat amb tant d'interčs del problema dels ferrocarrils des del punt de vista de l'economia política. Els seus escrits sobre aquestes dues temātiques gaudeixen d'una merescuda reputaciķ'.

Així, es va abocar a l'anālisi i a la discusiķ del traįat de totes les nostres grans rutes ferroviāries, de tots els projectes dels nostres principals ports de l'Oceā i de la Mediterrānia, afegint-hi propostes de millora. En totes aquestes discusions es va afermar com un

home de gran competčncia al mateix temps que un home tossut, que no transigia pas fācilment, en especial en relaciķ amb les grans línies de ferrocarril, les que es consideraven com d'interčs general, sense aturar-se, diguem-ne, en els aspectes de detall. A partir de la seva jubilaciķ, l'any 1851, va dedicar el seu lleure a estudiar l'evoluciķ econōmica francesa i mundial i a traduir-les en una sčrie extraordināria de mapes figuratius. El primer, que s'anomena Carte figurative et approximative du mouvement des combustibles minéraux sur les voies d'eau et de fer en France, ens ofereix el trāfic de 1845; s'hi manifesta de manera el.loqüent el valor del procediment grāfic que havia ideat, la representaciķ dels fluxs mitjanįant amplades proporcionals, el trāfic per les vies d'aigua en verd, i les dels ferrocarrils en rosa. En aquests estudis hi podreu remarcar la importāncia de la zona de Liķ i Saint Étienne. Un mapa figuratiu de la importāncia dels ports marítims de Franįa, dibuixat l'any 1852 a partir del tonatge dels vaixells entrats i sortits l'any 1850, marca una nova čpoca de creaciķ. Aquesta vegada es tracta d'un cartograma amb implantacions diagramātiques. Cada port el centre d'un cercle la superfície del qual és proporcional al tonatge.