El nombre i la varietat dels mapes impresos va experimentar un gran increment durant el segle dinou. Aquest increment va ser possible gràcies a la descoberta del procés d'impressió litogràfica, això és, el gravat mitjançant blocs de pedra. Malgrat que no es pot menysprear el paper de el gravat en coure també cal constatar que aquest procediment comportava moltes limitacions. Era una tècnica costosa, laboriosa i que només podien portar a terme operaris molt experimentats. Durant la segona meitat del segle XVIII es varen fer repetides provatures per tal d'alleugerir els costos i d'augmentar-ne la rapidesa del gravat. El primer procediment viable que ho va atènyer va ser el de la litografia descoberta per Alois Senefelder (1771-1834) l'any 1796.

Senefelder va patentar l'invent a Múnic l'any 1799 per fer-ho també seguidament a Londres (1801), Paris (1802) i a Viena (1803). Per tant va desplegar una gran activitat per promoure'n el seu ús més enllà de Múnic i d'Offenbach, on hi havia creat un institut litogràfic l'any 1800. La descripció del procés la va donar a conèixer en el seu Vollständges Lehrbuch der Steindruckerey... publicada a Múnic i a Viena

l'any 1818; un any més tard en varen aparèixer traduccions a l'anglès, al francès i a l'italià. Aviat es va demostrar que la litografia era relativament barata alhora que oferia una gran versatilitat. Senefelder remarcava que la litografia era tres vegades més ràpida en relació amb el procés de gravació en coure. El mateix Senefelder va introduir la metal·lografia entre els impressors de Viena en una data tan avançada com l'any 1805. En aquest darrer procés, el bloc de pedra era substituït per làmines de metall.

La litografia, així com la cromolitografia, va contribuir a la impressió del creixent nombre de mapes temàtics publicats a l'Europa Occidental i Central a partir d'entorn l'any 1845. Possiblement, us estareu preguntant el què es vol dir per 'mapa temàtic'. Aquest terme va ser usat per primera vegada per N. Creutzberg l'any 1953. D'aleshores ençà, ha estat adoptat de forma general amb gran rapidesa. Arthur Robinson contempla els mapes temàtics per la seva relació amb "la presentació dels trets geogràfics d'una gran varietat de fenòmens físics, socials i econòmics". Per a Robinson:

"el mapa temàtic emfasitza la presentació de la distribució geogràfica d'un sol fenomen, o de molt pocs. Més que no pas incidir en la presentació bàsica de les localitzacions relatives d'una col·lecció de fenòmens diversos, el mapa temàtic genuí procura ressaltar les diferències d'un sol tipus de fenomen d'una banda a altra del territori de manera que aquest tipus esdevé l'objectiu o tema del mapa. El nombre de temes possibles és gairebé infinit i pot ser qualsevol d'entre l'enorme ventall d'aspectes físics, socials, o econòmics del món present, com del pretèrit, des de la geologia a la religió o des de la població a les epidèmies".

L'Associació Cartogràfica Internacional defineix el mapa temàtic com "un mapa preparat per a demostrar conceptes o trets particulars" de manera que, en general, això exclou els mapes topogràfics. Naturalment, molt sovint els mapes combinen diverses funcions i es pot parlar de mapes que parcialment són temàtics i parcialment són generals.