No ens ha arribat cap exemplar de mapa romà de les xarxes de comunicacions. Hom admet, però, que l'anomenada Tabula Peutingeriana (de Konrad Peutinger, qui la va adquirir de Konrad Celtes de Viena l'any 1508) és una transcripció del segle XII, o del XIII, d'un mapa més antic que potser havia estat dibuixat cap a mitjans del segle IV dC.

Les figures femenines disposades als emplaçaments d'Antioquia, de Constantinoble i de Roma (3) ens suggereixen aquesta datació. L'objectiu bàsic de la Tabula Peutingeriana era el de mostrar les rutes principals, les parades d'etapa i les distàncies entre aquestes per a tot l'Imperi Romà. També s'hi assenyalen els santuaris i els dipòsits d'aliments i de farratges així com la xarxa hidrogràfica fonamental i les grans boscúries. No és pas un mapa militar. L'exèrcit romà hauria utilitzat, en canvi, el prototipus original: un itinerari més detallat. Les carreteres de la Tabula Peutingeriana són assenyalades per línies rectes i no és dibuixada a escala. Les distàncies est - oest hi són representades a escala més gran respecte les distàncies nord - sud.

D'això en resulta la distorsió de la situació relativa dels llocs d'una part a altra del mapa. L'expressió més freqüent de les distàncies és en milles romanes, però a la Gàl·lia s'expressen en llegües i a Pèrsia en parasangues. Les ciutats més destacades s'indiquen per una simbologia d'edificacions estilitzades. S'hi indica el topònim d'una munió de poblets, però resulta habitual que junt al topònim no s'hi precisi la seva localització. La Tabula Peutingeriana (4) ha suggerit, i continua suggerint, una gran quantitat de treballs d'investigació.