seu successor, el Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, li fou traspassat l’any 1982.

Les tasques de l’ICC es poden resumir en dos grans apartats: la producció cartogràfica per a Catalunya tant per a l’administració com per a particulars; i la realització de projectes forans, tant a la resta de l’estat espanyol com a l’estranger. L’ICC té capacitat de gestió sobre la totalitat dels processos de desenvolupament cartogràfic. Això és, vols fotogramètrics, densificació i manteniment de xarxes geodèsiques, fotogrametria, processament d’imatges de satèl·lit, formació de bancs de dades cartogràfiques, implementació de sistemes d’informació geogràfica, edició de productes cartogràfics, etc. Cal afegir-hi la Cartoteca de Catalunya, d’indispensable consulta per als estudiosos de la cartografia, i la gestió del Servei Geològic, traspassat a l’ICC l’any 1995. En aquests gairebé vint anys d’existència, la presencia de l’ICC a nivell internacional ha estat cada vegada més important i la seva producció cobreix un ventall molt ampli de productes. De tots ells, en citarem els més rellevants.

Les publicacions s’iniciaren amb el Mapa topogràfic de Catalunya a escala 1:250 000. Aquest mapa, que ja hem citat anteriorment com a continuador de la imatge ”oficial” de Catalunya, veié la llum pública per primera vegada l’any 1982 i fou el primer d’una sèrie de mapes topogràfics i temàtics. Actualment ja se’n poden comprar edicions actualitzades digitals en CD-Rom.

La sèrie topogràfica amb més ressò ha estat, sens dubte, la dels mapes comarcals a escala 1:50 000, la primera edició dels quals fou publicada entre 1990 i 1995. Aquests mapes han esdevingut d’ús habitual en ensenyament, turisme, administració, etc. i són la primera cobertura de base comarca a comarca que s’ha publicat. A la difusió notable que han tingut hi va contribuir decisivament una edició especial que es repartia amb el dominical d’El Periódico de Catalunya. L’altra sèrie topogràfica bàsica de l’ICC és la feta a escala 1:5 000. Consta de més de 4.000 fulls i ja se n’ha iniciat una segona edició que es ven per sortida de ploter o en digital.

L’ICC va innovar el panorama cartogràfic de Catalunya amb la producció de cartografia ortofotogràfica i d’ortoimatge, és a dir la que té com a base del mapa una imatge aèria o de satèl·lit, rectificada. Ben aviat van veure la llum pública sèries a escales 1:250 000, 1:100 000, 1:50 000 i 1:25 000, que van introduir els usuaris un nou concepte de mapa. Tota aquesta producció s’ha vist completada amb les series ”clàssiques”, és a dir dibuixades per restitució de vols fotogramètrics a escales 1:5 000 i 1:25 000. En els darrers anys l’ICC ha incrementat notablement les seves publicacions sobretot en format digital, posant a la venda les bases cartogràfiques numèriques a escales 1:5 000, 1:50 000 i 1:250 000 mirant ja cap al segle XXI. La faceta de l’ICC corn a productor de cartografia per a entitats públiques i privades a l’estranger s’ha materialitzat amb la realització

i la publicació de cartografia per a altres comunitats autònomes, organismes d’àmbit estatal i series cartogràfiques per a estats de l’estranger, entre els quals destaquem l’Argentina i Veneçuela.

5. L’impacte de les revolucions tecnològiques en la cartografia dels segles XIX i XX

En història de la cartografia no es pot obviar com es fan tècnicament els mapes. En el procés global de confecció d’un mapa, que va des de la seva concepció fins que arriba a l’usuari, la utilització de determinades tècniques i utillatges i la participació de diferents especialistes constitueixen una part determinant del producte final. En aquest breu apartat intentarem assenyalar quan apareixen i quan s’apliquen per primera vegada a Catalunya o a Espanya algunes de les tècniques que han tingut un impacte més gran en la cartografia dels segles XIX i XX.

Una vegada més ens hem de lamentar de la manca d’estudis en aquest camp, que si són pocs en l’àmbit internacional, encara són més escassos en el local. Alguns manuals tècnics, com el conegut Manual of Photogrammetry, inclouen una petita introducció històrica dels antecedents i els avenços significatius del tema del qual tracten (fotogrametria, cartografia digital, etc.). Cal recórrer a les revistes tècniques dedicades als temes més innovadors de la cartografia, on, a vegades, s’inclouen alguns temes històrics sobre les tècniques cartogràfiques. En castellà alguns articles d’aquesta mena s’han publicat a revistes com Topografía y Cartografía, Catastro o Mapping. Tot i amb això, el nombre de referències és molt limitat.

La diversitat de processos que intervenen en la realització d’un mapa fa que la història de les tècniques cartogràfiques abraci un bon nombre de disciplines. En aquesta breu presentació parlarem del món de l’edició i de les dues grans revolucions tècniques: la fotografia i l’ordinador.

5.1 El món de l’edició

L’invenció de la impremta al segle XV va significar una revolució en tots els camps del coneixement. Des de llavors, les tècniques editorials s’han anat innovant. Nous sistemes de gravat, nous materials, noves premses, etc., han anat millorant la reproducció d’imatges. L’evolució d’aquestes novetats i la seva implicació en la cartografia al llarg dels segles van ser estudiades i recollides en un llibre coordinat per l’historiador de la cartografia D. Woodward, Five centuries of map printing i de consulta obligada per a qualsevol recerca en aquest àmbit.

Pel que fa a l’era moderna, Alois Senefelder va patentar l’any 1796 a Munic la litografia i obria la porta a un nou sistema més econòmic d’impressió. Tot i que el primer mapa litografiat per un català és de 1807, no fou fins l’any 1820 que s’establí a Barcelona la primera empresa litogràfica d’Antoni Brusi, sota la direcció de la prestigiosa Casa Engelmann de París. Els primers mapes