publicat en colors i escala 1:40 000, i el desglossament de la Xarxa viària principal i Classificació del sòl, ambdós a escala 1:50 000 i també en colors.

Malgrat que les primers restitucions fotogramètriques de l’àrea metropolitana es van realitzar en empreses privades, la tasca cartogràfica de la Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns primer i de la Corporació Metropolitana després va ser totalment institucional. No tan sols es planeja el producte, sinó que es coordina i es distribuí des de la mateixa entitat. L’actuació cartogràfica d’aquests organismes va constituir, juntament amb la Diputació de Barcelona, com veurem tot seguit, l’inici de la cartografia contemporània de base a Catalunya.

4.5 El Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona

El Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona, hereu del projecte de la Mancomunitat de 1914, un cop abandonat el Mapa Geogràfic de Catalunya 1:100 000 va continuar realitzant cartografia per a diferents unitats de la mateixa Diputació. Així, per exemple, durant els anys cinquanta es va dur a terme un projecte per a cartografiar nuclis urbans de la província en col·laboració amb el Servei de Cooperació Municipal. Alguns d’aquest projectes manuscrits a escales 1:500 i 1:2 000, aixecats per topografia clàssica, poden consultar-se a la Cartoteca de Catalunya.

De fet, des de la seva creació, però sobretot durant el segle XX, les diputacions catalanes, però majoritàriament la de Barcelona, havien promogut l’edició de cartografia bàsicament de la província. Ja l’any 1879 es va publicar el Plan de carreteras provinciales de Barcelona en un mapa de la província a escala 1:350 000 realitzat per Eduard Brossa, sota la direcció de l’enginyer en cap Melcior de Palau. En el segle XX hem de parlar de les sèries sobre les províncies espanyoles dibuixades per l’enginyer militar Benito Chías per a la casa editorial Alberto Martín, algunes edicions de les quals foren fetes expressament per a les diputacions i contenen la relació d’ajuntaments.

L’any 1965 la Diputació de Barcelona va redactar l’ambiciós projecte Plan Extraordinario de Cooperación Provincial: proyecto del plano de la provincia, per tal de confeccionar la cartografia de base que feia falta per a iniciar les tasques d’urbanització i planificació provincials. Aquest pla proposava la confecció dels plànols topogràfics provincials a esca1es 1:10 000, 1:5 000 i les zones litorals a escala 1:2 000, mitjançant la utilització de sistemes fotogramètrics.

El projecte de plànol de la província, iniciat el 1966, es va encarregar de bon primer a empreses privades i aquell mateix any en van sortir els primers fulls. L’any 1969 es va decidir de dotar al Servei Cartogràfic de la Diputació d’un Gabinet de Fotogrametria per a fer les restitucions que fins llavors s’havien fet a fora. D’aquesta manera, a

partir de 1970, l’ara anomenat Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona es va encarregar de l’aixecament, per sistemes fotogramètrics, del plànol topogràfic de la província de Barcelona, sota la direcció tècnica de l’enginyer Josep M. Puchades (1913-1982). Aquest Servei confeccionà i actualitzà la cartografia de base de la província, excepte per a la zona de l’àrea metropolitana, fins que fou traspassat a l’Institut Cartogràfic de Catalunya l’any 1982.

En aquests gairebé disset anys de funcionament, el Servei Cartogràfic de la Diputació va dibuixar 196 fulls del plànol a escala 1:10 000; 1.073 del plànol a escala 1:5 000 i 260 del plànol a escala 1:2 000, que si bé no es van publicar es podien adquirir en còpies ozalid. Per a dur-los a terme es van realitzar dos vols complets de la província, els anys 1967 a escala 1:20 000 i 1977 a escala 1:1 500, i també d’altres vols parcials els anys 1966, 1975, 1980 i 1981. Als anys setanta també es van publicar uns primers ortofotomapes en color de nuclis urbans de les capitals de les comarques incloses a la província de Barcelona.

El Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona va ser un dels primers gabinets de restitució fotogramètrica instal·lat a Catalunya, juntament amb el que la Junta Regional de Carreteras del Ministerio de Obras Públicas va obrir a Barcelona a començaments dels anys seixanta, per a la realització de la cartografia dels projectes de carreteres i que també fou traspassat a l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

La Diputació de Barcelona va establir convenis amb les altres diputacions catalanes per a realitzar projectes cartogràfics en comú. El més sobresortint va ser, sens dubte, el Mapa de Catalunya a escala 1:200 000 en quatre fulls, que es publicà l’any 1974. Aquest mapa tingué una gran repercussió social i s’utilitza a bastament i per a aplicacions molt diferents. De fet, és el nexe d’unió entre el mapa de Catalunya de la Generalitat de 1935 i el mapa de Catalunya de l’Institut Cartogràfic de Catalunya de 1982.

4.6 L’Institut Cartogràfic de Catalunya

L’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) es crea mitjançant la Llei 11/1982, de 8 d’octubre, del Par1ament de Catalunya, com a organisme autònom comercial, industrial i financer de la Generalitat de Catalunya. Actualment, des de l’11 de juny de 1997, i segons la Llei 6/l 997 del Parlament de Catalunya, l’ICC és una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya. Des dels seus inicis ha estat sota la direcció de l’enginyer Jaume Miranda i Canals.

L’objectiu de l’ICC és de respondre en primer lloc a les necessitats cartogràfiques de Catalunya – cada vegada més exigents – des d’un punt de vista molt ampli que contempla tant la cartografia de base més detallada com els productes de més difusió. De fet, és l’hereva del Servei del Mapa Geogràfic de la Mancomunitat, ja que el