escala 1:500 i que es coneix com a Plano Magistral perquè ha estat la base de tots els altres plànols que s’han fet al Servei. Consta de més 700 fulls de 80 x 80 cm i el grau de detall del dibuix és extraordinari, ja que el contingut d’informació de l’edificació, vies públiques, etc., és molt alt. Fou aixecat per taquimetria i l’altimetria és representada per cotes en punts singulars per a les zones urbanitzades i corbes de nivell cada metre en la zona sense edificació. És en colors. Es començà a aixecar el 1926. Deu anys més tard, el 1936 es donà per pràcticament acabat, tot i que una part del terme – la muntanya de Santa Creu d’Olorda i el Port Franc – no s’havia cartografiat.

El Plano Magistral ha estat la base cartogràfica de la ciutat de Barcelona durant molts anys. A més de les actualitzacions que s’hi han anat fent, ha servit com a base per a d’altres mapes del mateix Servei i al mateix temps, ha estat, segurament, la referència de bona part de la cartografia derivada que s’ha fet de la ciutat, d’ençà dels anys trenta. Actualment, el Servei del Plànol de la Ciutat continua generant la cartografia municipal a escales grans, ara ja en format digital.

A finals del segle XX bona part dels ajuntaments de les ciutats catalanes amb més població tenen un servei cartogràfic dedicat a l’aixecament i a l’actualització del mapa municipal. En els últims anys han iniciat el procés d’implantació d’un sistema d’informació geogràfica per a la generació de tota la cartografia necessària per al bon funcionament de les ciutats. Posem com a exemple la Secció del Plànol de la Ciutat de l’Ajuntament de Mataró, que ha estat un dels peoners en la implantació de noves tecnologies cartogràfiques aplicades al mapa municipal.

4.4 Cartografia de la Barcelona metropolitana

Pocs anys després de la Guerra Civil, la necessitat de planificar la zona de Barcelona i voltants va fer-se evident, i una de les eines bàsiques per a dur-ho a terme era la cartografia, En aquest cas, els mapes a escala 1:50 000 no eren prou detallats. Calien mapes de base a escales 1:10 000 o 1:5 000, però el buit cartogràfic a aquest nivell era total. Va ser precisament la promulgació de les successives disposicions legals en relació al planejament les que van esperonar la confecció d’aquest tipus de mapes. Desgraciadament, encara no disposem d’estudis d’història d’aquesta cartografia més recent, però tenim el testimoni d’alguns dels professionals que hi participaren directament.

Es considera que el primer pla metropolità de l’estat espanyol fou el Pla Comarcal de Barcelona de 1953, que agrupava 27 municipis al voltant de Barcelona, amb una superfície total de gairebé 500 km2. Segons el geògraf Pau Alegre, per manca de cartografia topogràfica de base actualitzada es va utilitzar per primera vegada fotografia aèria com a document d’anàlisi territorial. L’any 1956 s’aprova la Llei del Sol, que obligava els municipis espanyols a la redacció d’una normativa d’ordenació

urbanística. Amb paraules del professor Alegre ”L’aplicació de la Llei del Sol aprovada l’any 1956 pot considerar-se el punt d’inflexió en l’evolució de la producció cartogràfica espanyola i catalana”. Efectivament, en pocs anys sorgeixen dues iniciatives encaminades a dotar la província de Barcelona de cartografia de base a escales 1:10 000, 1:5 000 i parcialment a 1:2 000.

L’any 1964 s’inicien els treballs per a l’elaboració del Pla Director de l’àrea metropolitana de Barcelona per la Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns de Barcelona i altres municipis. Aquest nou Pla, que afectava l’anomenada àrea metropolitana, constituïda per 162 municipis de la meitat sud de la província, pretenia fixar els criteris generals d’ordenació i protecció del territori, criteris als quals s’haurien d’acomodar els futurs plans generals d’ordenació urbana de cada municipi. Un dels primers objectius fou dotar-se de cartografia de base, per a la qual cosa es contracta l’any següent, el 1965, la realització d’un vol fotogramètric a escala 1:20 000 de tota l’àrea. A partir d’aquest vol es confecciona el Plano Topográfico del Área Metropolitana de Barcelona a escala 1:5 000. El mapa es dibuixa per restitució fotogramètrica, duta a terme per diverses empreses de Madrid. El mapa consta de 472 fulls, que no es van publicar, però del qual es distribuïen en copies en ozalid. S’adoptà la projecció UTM i l’El·lipsoide Internacional. L’equidistància de les corbes de nivell és de 5 metres. Se’n van fer actualitzacions amb dos vols posteriors de 1970 i 1972.

Aquest mapa serví de base per a l’elaboració d’altra cartografia. En destaquem el Plano topográfico del Area Metropolitana de Barcelona a escala 1:10 000, en 121 fulls, publicat l’any 1970 i que serví de referència per a múltiples aplicacions durant gairebé vint anys.

L’any 1974 es creà l’Entitat Municipal Metropolitana que, molt aviat, prengué e1 nom de Corporació Metropolitana de Barcelona. La Corporació va continuar la tasca cartogràfica de la seva antecessora, la Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns, i se centrà en la confecció del mapa a escala 1:2 000, ja imprescindible per al planejament de tota l’àrea. Aquest mapa pren com a base dos vols dels anys 1974 i 1979 i es recolzà en la xarxa geodèsica i d’anivellament de l’Instituto Geográfico Nacional, completada expressament en aquesta zona per tal que la Unitat de Cartografia de la Corporació pogués dur-lo a terme. També es distribuïa mitjançant reproduccions en ozalid.

Finalment l’any 1981 la Corporació Metropolitana inicia el projecte d’elaboració del mapa Topografic-Parcel·lari a escala 1:500, declarat d’interès metropolità pel C.M. el 13.12.79, per a resoldre la informació de tipus físic, urbà, cadastral i polivalent.

A més d’aquesta cartografia de base, també es van realitzar altres mapes com ara el Pla General Metropolità