A partir de 1922 i en poc més de tres anys es van publicar sis fulls del mapa amb la seva corresponent versió geològica. De la versió agronòmica només se’n van fer uns pocs treballs inicials. Tot sembla indicar que el projecte haguera continuat a bon ritme si no fos estat pels canvis polítics que sotragaren l’època i truncaren la marxa dels treballs.
La implantació de la dictadura de Primo de Rivera va significar la fi de la Mancomunitat i de tota la seva obra. Es va nomenar una Comisión Liquidadora amb la finalitat de tancar definitivament el capítol de l’administració anterior. Curiosament això no va significar la supressió del Servei Geogràfic – tal com va passar amb la majoria de serveis, entre els quals el Servei Geològic – sinó que fou adjudicat una altra vegada a la Diputació de Barcelona, encara que quasi sense pressupost per a subsistir. L’any 1925 van veure la llum dos fulls més, que ja s’havien preparat amb anterioritat. La Comisión Liquidadora en va censurar l’escut de la Mancomunitat i en canvi es va mantenir la toponímia i la retolació en català, segurament perquè el gravat ja s’havia realitzat.
Fins a 1930 el Servei Geogràfic va passar per un període d’absoluta precarietat. Encara que no s’abandonen els treballs del mapa 1:100 000 l’avanç va ser inapreciable. Paral·lelament es van realitzar altres treballs, com un Mapa Provincial de Comunicaciones, un Mapa del macizo del Montseny i un Mapa del Valle de Aran.
Amb l’arribada de la República, el Servei és recuperat per la Generalitat de Catalunya, però, a pesar dels esforços realitzats, no tornarà a agafar el ritme de treball del temps de la Mancomunitat. Això no obstant, l’any 1935, es publicà un altre full del mapa, aquest cop gravat i imprès a l’Institut Géographique de París. En aquest període, el Servei col·laborà en la confecció d’un mapa de la Direcció d’Obres Públiques de la Generalitat per a la redacció d’un Pla General d’Obres Públiques. El mapa elaborat també a partir de la informació del mapa d’Espanya 1:50 000 el dibuixà, de fet, l’equip de redacció del pla, dirigit per l’enginyer de camins Victorià Muñoz i Oms (1900). El resultat final fou un Mapa de Catalunya a escala 1:200 000 que, davant la manca de cartografia actualitzada, fou publicat l’any 1936 i esdevingué el mapa oficial, malauradament per molt poc temps.
Després de la Guerra Civil, el Servei Geogràfic, ara anomenat Cartogràfic, tornà una vegada més a la Diputació de Barcelona. En un darrer esforç i quan la majoria dels fulls del MTN 1:50 000 de Catalunya estaven acabats, es van publicar dos full més a Barcelona. El darrer full del mapa 1:100 000, amb data 1941, que porta l’escut de la Diputació, no es va arribar a difondre i va tancar l’etapa del Mapa Geogràfic de Catalunya 1:100 000 amb un total de només 11 fulls publicats dels 43 que formen el mapa. El Servei no es tornaria a revitalitzar fins a la dècada dels setanta.
