història de la cartografia de Catalunya de la segona meitat del segle XX. Es tracta de mapes topogràfics a escala entre 1:25 000 i 1:40 000 que cobreixen zones d’interès excursionista (serralades, indrets paisatgístics remarcables, etc.) de Catalunya, de tot el Pirineu i d’altres serralades espanyoles com els pics d’Europa, la serra de Guadarrama o la serra de Gredos. La topografia s’extreia del mapa d’Espanya 1:50 000, a la qual s’afegia informació excursionista (senders, refugis, fonts, etc.) i s’hi posava la toponímia, que s’intenta ja de bon començament que fos en català, malgrat que les cartel·les i llegendes dels mapes havien d’anar obligatòriament en castellà, excepte per al Mapa d’Andorra. La falta de competència i els preus molt assequibles, al costat de l’oportunitat de les publicacions, foren la clau de l’èxit.

Es van publicar 69 mapes, amb una mitjana de més de 5 edicions cadascun. El primer fou Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac a escala 1:25 000, que veié la llum pública l’any 1946. El darrer de l’etapa del Dr. Llobet fou el mapa Els Ports a escala 1:40 000, publicat l’any 1991. Els mapes es publicaven acompanyats d’unes guies cartogràfiques estructurades com una monografia local: una primera part amb la descripció dels elements físics i humans del territori cartografiat, com són relleu, clima, vegetació, poblament, història i comunicacions i una segona part amb itineraris i excursions. Aquest producte del mapa topogràfic i excursionista, plegat amb la guia, va esdevenir molt popular, de manera que molta gent té encara avui en dia a casa exemplars d’aquestes edicions amb les populars tapes taronges, vermelles o verdes. L’auge de l’excursionisme, en l’època del franquisme, va afavorir que els mapes de l’editorial A1pina esdevinguessin imprescindibles per a qualsevol sortida i tinguessin una gran difusió. Amb el pas dels anys podem afirmar que la iniciativa de fer una editorial excursionista va ser plenament encertada. L’Alpina, que avui en dia continua publicant mapes amb el nom d’Edicions Cartogràfiques Salvador Llobet, SA, va saber connectar amb les necessitats del públic. Tant és així, que moltes generacions van aprendre a llegir cartografia amb els mapes d’aquesta editorial.

4. Institucionalització de la cartografia a Catalunya

Els diferents nivells de l’administració d’àmbit català sovint han utilitzat i encarregat cartografia de tota mena. N’hem vist ja diversos exemples al llarg del segle XX, com els mapes dels municipis. En alguns casos han estat dibuixats pel personal de les mateixes institucions (arquitectes municipals, directors i auxiliars de camins, etc.), mentre que en d’altres s’han encarregat a professionals o empreses privades Aquesta cartografia adquirirà un especial relleu durant el segle XX amb la creació de serveis cartogràfics específics dins de l’administració. En definitiva, s’institucionalitza la cartografia a Catalunya.

4.1 Els antecedents

El fenomen de la institucionalització de la cartografia a Catalunya té un precedent al segle XIX amb l’impuls que la Diputació de Barcelona donà al projecte de confecció d’un mapa geològic de la província.

La importància del coneixement del subsòl amb vista a l’explotació dels seus recursos va fomentar al llarg del Vuit-cents la realització de cartografia geològica. La Diputació de Barcelona, conscient de la importància d’aquest coneixement, va impulsar dins de les seves possibilitats la realització d’aquest tipus de cartografia. El primer pas consistí a encarregar, l’any 1869, al naturalista francès Jacint Moulin Temblech (1822-1870) la realització d’un mapa geològic detallat de la província. Malauradament Moulin va morir l’any següent i només va deixar un esborrany manuscrit del mapa a escala 1:100 000.

Setze anys més tard, el 1885, el geòleg Jaume Almera, a instàncies de la mateixa Diputació, es va comprometre a continuar aquest mapa que va anomenar Mapa Geológico y Topogràfico de la Provincia de Barcelona. L’any 1888 es publicà el primer full de la zona dels voltants de Barcelona a escala 1:100 000, titulat Región Primera o de contornos de la capital. L’èxit d’aquest full va decidir a la Diputació de publicar aquest mapa a escala 1:40 000.

La manca d’una base topogràfica es va suplir amb la inestimable ajuda d’Eduard Brossa (1848-1924), dibuixant litògraf i cartògraf autodidacte que des de molt jove s’havia interessat pels mapes i havia adquirit una gran experiència en la seva confecció. Brossa, amb mitjans molt rudimentaris va dibuixar una base topogràfica exemplar per al mapa geològic de la Diputació. Si tenim en compte que no es disposava d’un estudi geodèsic previ ni d’un sistema de projecció ben determinat i que l’escala del mapa era 1:40 000, es pot afirmar que el resultat fou altament positiu. El mateix Brossa s’encarregà de l’edició.

La geologia del Dr. Almera i el dibuix topogràfic de Brossa van confegir un mapa modern, detallat i amb una litografia excel·lent. Per al dibuix del relleu s’utilitzaren corbes de nivell equidistants 5 metres, malgrat que Brossa no efectuà mesuraments geodèsics i només se serví de cartografia ja existent (mapes del Servicio Hidrográfico, etc.) i de croquis de camp que aixecava personalment. Tot i que no es van arribar a publicar tota la província, s’editaren 5 fulls entre els anys 1891 i 1914:
Región primera o de contornos de la capital (a 1:40 000). 1888
Región segunda o del río Noya al mar. 1897
Región tercera o del río Foix y la Llacuna. 1900
Región cuarta o del río Tordera. 1913
Región quinta o del Montseny, Vallés y Litoral. 1914

L’èxit de la publicació d’aquest fulls es confirma amb el nombre d’edicions que se’n van fer en pocs anys – fins i tot una de cada full en català – que ultrapassa l’específic