cartografia de Catalunya des de finals del segle XIX fins a la segona meitat del segle XX. Els excursionistes no tan sols van impulsar la confecció de mapes de diverses zones del territori català, sinó que van contribuir d’una manera decisiva a la seva difusió. La presència de l’excursionisme a la muntanya catalana cal dividir-la en dos apartats: la presència d’excursionistes estrangers (sobretot als Pirineus) i la tasca cartogràfica dels excursionistes catalans.

La presència d’excursionistes estrangers a la muntanya catalana se centra sobretot en l’obra del Club Alpí Francès (CAF), fundat l’any 1874, al voltant del qual es van aplegar una munió d’excursionistes que sota el mestratge del coronel Prudent esdevindrien notables cartògrafs. Ja ens hem referit a l’aixecament del full XIV de la Carte de France dressée au Dépot des Fortifications, per al qual uns quants excursionistes francesos van cartografiar el vessant sud dels Pirineus. Molts d’aquests cartògrafs van publicar altres mapes d’aquesta serralada. El més remarcable fou sens dubte el mapa Pyrénées centrales avec les grands massifs du versant espagnol a escala 1:100 000 confeccionat per Franz Schrader (1844-1924) i publicat entre 1882 i 1901. Dos fulls d’aquest mapa cobreixen territori català, concretament les Nogueres i el massís dels Encantats. Schrader fou un destacat membre del CAF que juntament amb el comte de Saint-Saud (1853-1951) i Édouard Wallon (1829-1891) va mesurar pràcticament tota la serralada dels Pirineus i va publicar-ne mapes de conjunt, com la Contribution a la carte des Pyrénées espangnoles par F. Prudent, apres les donées fournis par le Comte de Saint-Saud a escala 1:200 000 de l’any 1882 o la Carte d’ensemble des Pyrénées de Fr. Schrader de 1920. A ells els devem bona part de la primerenca cartografia excursionista.

La tasca cartogràfica catalana va ser rellevant ja que l’excursionisme tingué un ressò molt important. L’any 1876 es va fundar a Barcelona l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i el 1878 ho féu l’Associació d’Excursions Catalana, les quals s’ajuntaren a partir de 1891 amb el nom de Centre Excursionista de Catalunya (CEC). La importància d’aquestes entitats en el panorama polític i sobretot cultura1 català és prou coneguda. Des dels inicis, les associacions excursionistes – aviat en sor- giren a altres ciutats catalanes – tingueren preocupacions cartogràfiques encaminades a reclamar la confecció del mapa de ”tots els racons del país”. A inicis del segle XX el CEC organitzà un seguit de xerrades de divulgació cartogràfica amb l’objectiu de donar als seus socis els coneixements mínims per a llegir un mapa, i també la manera de confeccionar-los. També es crea un fons de mapes que esdevindria una de les cartoteques més importants de Catalunya. Aquesta tasca de difusió tingué un primer fruit amb l’organització l’any 1919 d’una exposició de cartografia de Catalunya i l’elaboració d’un catàleg, considerat un dels primers repertoris cartobibliogràfics moderns.

Mentrestant, els excursionistes, a més de la confecció de mapes molt generals per a il·lustrar les guies que ja es començaven a publicar, com les d’Artur Osona, s’adonaren de la dificultat que suposava la confecció d’un mapa topogràfic de Catalunya, No obstant això, van saber aprofitar els treballs que feien companyies privades corn les hidroelèctriques per a publicar alguns mapes. Ja hem parlat del Mapa del Cadí publicat per la Compañía de Fluido Eléctrico l’any 1922. Doncs bé, l’any següent aquest mateix mapa es publica en el Butlletí del CEC. El 1924, aprofitant l’estada a Catalunya de l’expert cartògraf suís Leo Aegerter (1875-1953), es va publicar un Mapa del Montseny a escala 1:50 000 i el 1925, el CEC, juntament amb la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, participa en la publicació del Mapa d’Andorra a escala 1:50 000, obra del geòleg francès Marcel Chevalier.

Malgrat les dificultats que suposava, no tan sols el CEC va publicar mapes de Catalunya, sinó que també altres entitats excursionistes van fer aportacions significatives, com el Mapa de Sant Llorenç del Munt a escala 1:15 000, editat pel Centre Excursionista de Terrassa en la dècada dels anys trenta, o les edicions que féu el Centre de Lectura de Reus de Les muntanyes de Prades, Montsant i Serra La Llena (1929), Del Camp de Tarragona a l’Ebre (1931) i Les Valls del Gaia, del Foix i del Miralles (1934). També cal esmentar el Mapa de la Vall Ferrera de Ramon de Semir d’Arquer, publicat pel Club Muntanyenc Barcelonès l’any 1935.

Les entitats excursionistes també van publicar una gran quantitat de mapes per a documentar les marxes col·lectives que organitzaven, i també cartografia temàtica, sovint per a il·lustrar els estudis que es publicaven en els seus butlletins. A més de la publicació de mapes, l’aportació fonamental dels excursionistes va consistir en la tasca de difusió i consum de cartografia, que convertí els excursionistes en experts usuaris de mapes topogràfics. Acabada la Guerra Civil va sorgir dels ambients excursionistes una editorial que tindria una presencia destacada en la societat catalana de la segona meitat del segle XX. Ens referim a l’editorial Alpina.

3.6 L’editorial Alpina

Un grup d’amics relacionats amb l’excursionisme i amants de la cartografia van decidir de crear, l’any 1946, una empresa editorial encaminada a la publicació de mapes topogràfics i guies excursionistes. Es van inspirar en les publicacions cartogràfiques franceses destinades als excursionistes que hi ha havia pel vessant nord dels Pirineus. L’editorial s’anomenà Alpina i s’instal·là a Granollers. En fou el director, fins a la seva mort, el destacat geògraf i cofundador de l’editorial Salvador Llobet.

De tota la producció de l’Alpina en destaca la cartografia topograficoexcursionista que constitueix el material més emblemàtic de l’editorial i ha tingut un pes específic en la