estrangeres que publicaven atles generals traduïts al castellà, com ara la casa Stieler de Gotha. Les editorials espanyoles van cobrir, però, el mercat de la cartografia provincial.

Si bé ja hem vist com a partir de 1834 es comença a publicar l’Atlas Nacional de España de Dufour a París, amb la visió provincial per regions històriques, la cartografia de les províncies per separat no arribaria fins a la meitat de la centúria. El 1850 es va publicar a Barcelona l’Atlas Geográfico y Estadístico de España y sus posesiones de ultramar. L’autor era un prestigiós advocat barceloní nascut a Arenys Josep Antoni Elias d’Aloy (1817-1881), que el va publicar com a segona part de l’Atlas Histórico de España de 1848. L’atles geogràfic és basat en l’obra cartogràfica de Dufour i també hi afegeix uns ”cuadros estadísticos” seguint l’estil de les ”notas estadísticas” del geògraf francès. Cal destacar d’aquesta obra els dos gravadors: R. Alabern i E. Mabon. que signarien multitud de cartografia al llarg de la segona meitat de segle. Volem simbolitzar amb ells tot un seguit de gravadors, litògrafs i editors de mapes que van dur a terme una tasca notable i van contribuir d’una manera fonamental a la publicació de bona cartografia per la indústria editorial espanyola. En l’atles d’Elias d’Aloy pel que fa a Catalunya hi figuren: ”Provincias de Barcelona y Gerona, parte de Catalunya” amb data de 1846; ”Provincia de Lérida, parte de Cataluña” amb data de 1847; i ”Provincia de Tarragona, parte de Cataluña” de 1848, tots tres a escala 1:600 000 aproximadament. A aquest atles provincial n’hi seguirien d’altres, entre els quals destaquem l’Atlas de España de Bachiller, publicat a Madrid per l’editorial de Doroteo Bachiller amb litografies d’E. Messinger entre 1849 i 1851 o la Colección de mapas de las provincias de España por Rubio, Grilo y Vitturi, litografiats per Benito Cuaranta i publicats entre 1860 i 1875.

Els mapes provincials i la cartografia espanyola en general van tenir però un abans i un després, amb la publicació dels mapes de Coello. No ens estendrem en la descripció d’aquest projecte, que va ser motiu d’estudi en un altre dels llibres d’aquesta col·lecció però sí assenyalarem que l’edició de l’Atlas de España y Posesiones de Ultramar de Francisco de Coello (1822-1898), fruit d’una iniciativa privada que compta amb la col·laboració – no gaire – del govern, va significar una aportació cabdal. Coello va poder reunir i consultar molta informació, va tenir accés a la cartografia topogràfica militar, d’empreses privades, etc., i va disposar de molts col·laboradors per a dibuixar els mapes de cada província amb tot detall a escala 1:200 000. De fet, davant de la manca del mapa de base d’Espanya, els mapes de Coello van fer aquesta feina i van servir, entre d’altres, com a base per a1 mapa geòlogic. Per a cada província, la publicació del full del mapa de Coello significava un canvi substancial pel que feia a la seva cartografia, ja que s’havia de tenir en compte per a la publicació de qualsevol mapa posterior. Els mapes de Coello van ser, en definitiva, la imatge oficial i de base de las províncies

espanyoles. Malauradament l’obra va quedar incompleta per motius econòmics. De Catalunya només es van publicar tres províncies: Girona (1851), Tarragona (1858) i Barcelona (1862). Lleida va quedar inedita.

Va ser, però, a l’últim terç del segle quan es van publicar atles de notable qualitat editorial. D’una banda cap a 1880 l’editor Francesc Boronat i Satorre va publicar l’Atlas geográfico histórico de las provincias de España en una edició de luxe cromolitografiada: a més de cada mapa de la província a escala 1:1 000 000 aproximadament, a la làmina hi figura una cartel·la al·legòrica amb personatges amb vestits típics, una vista de la capital i unes notes historicogeogràfiques. Aquest obra de Boronat, més que contribuir a donar a conèixer els límits provincials, atorga ”entitat” a la província, ja que li atribueix un precedent històric i una tradició individualitzada. Un altre atles que va tenir molta difusió fou l’Atlas geográfico descriptivo de la Península Ibérica, Islas Baleares, Canarias y posesiones de ultramar, obra del militar Emilio Valverde Álvarez (1848-1894) i publicat a Madrid l’any 1880. Es tracta d’una obra litografiada en colors amb mapes a escala 1:750 000 i també amb textos explicatius.

A la primera meitat del segle XX la producció editorial a Catalunya va estar encapçalada sens dubte per l’editorial Alberto Martín. Aquesta empresa va publicar una gran quantitat de mapes de Catalunya, d’Espanya i de tot el món que van tenir una gran difusió, alguns d’ells fins a la dècada de després de 1950. Dels productes de la Casa Martín hem de destacar d’una banda tota la cartografia que acompanya les prestigioses obres geogràfiques, entre les quals, la Geografia de Catalunya dirigida per l’historiador Francesc Carreras Candi (1862-1937) i publicada entre 1913 i 1918. També cal fer menció de la Colección de cartas corográficas de las provincias españolas, amb moltes edicions a partir de 1905 i que van ser declarades d’utilitat pública per a ensenyament i fins per a ús de l’exèrcit. Una bona part d’aquesta cartografia fou realitzada sota la direcció del capità d’enginyers Benito Chías Carbó (1874-1925).

Aquest model de producció cartogràfica fruit de la implantació d’una nova divisió territorial en certa manera es repetiria en l’àmbit català a partir de la dècada de després de 1970 amb motiu de la reivindicació primer i l’estudi i promulgació més endavant de la divisió territorial en comarques. Queda pendent un estudi de la producció cartogràfica de les editorials catalanes al segle XX. No es pot entendre l’evolució de la cartografia de Catalunya i a Catalunya sense tenir present noms com els de les editorials Seix i Barral, Vicens Vives, Diàfora, Aedos, Telstar i un llarg etcètera. que han innovat i difós la cultura dels mapes durant molts anys.

3.3 El mapa reivindicatiu

La particularitat històrica de Catalunya va fer que sobretot a partir de finals del segle XIX el mapa