La primera edició del mapa de Catalunya d’aquest atles de Dufour és de 1835. Aquest Cataluña con las nuevas divisiones aporta, cartogràficament parlant, una nova imatge. El perfil de la costa ja inclou els treballs de l’Atlas Marítimo de Tofiño i la representació del relleu és per ”normals” encara que molt esquematitzades i que fan la impressió d’”erugues velloses” utilitzant la terminologia del geògraf J. M. Rabella. Als marges del mapa s’inclouen unes ”notas estadísticas”, que són uns textos on es fa un resum de les peculiaritats físiques, històriques i econòmiques de la regió cartografiada. La inclusió d’aquestes notes serà molt habitual en la cartografia del segle XIX, sobretot pel que fa als mapes de les províncies. El mapa de Catalunya de Dufour va tenir moltes edicions i reedicions. S’edita a París i hem de considerar que fou en èxit editorial si tenim en compte que de 1835 fins a 1849 hem comptabilitzat 7 edicions diferents, juntament amb 3 edicions més sense data. També se’n va fer una edició especial que fou publicada al periòdic El Guardia Nacional.

Veiem, doncs, que els mapes de Catalunya del segle XIX, si bé no són potser molt abundants, sí que van veure en la majoria de casos un bon nombre d’edicions, tot i que no en sabem els tiratges. Sobretot a partir de la segona meitat del Vuit-cents es van publicar altres mapes de Catalunya. La manca d’un repertori cartogràfic exhaustiu ens impedeix de fer-ne una valoració global. Hem de tenir en compte, a més, que el fenomen de la divulgació al qual ens hem referit anteriorment va significar la publicació de molts mapes en medis cada vegada més diferents. Ja hem apuntat exemples de mapes publicitaris i de mapes en periòdics, però n’hi hauria d’altres. Una ullada al catàleg que féu l’erudit Mn. Colomer ens pot donar una idea de les publicacions de mapes de Catalunya al llarg d’aquest segle motiu d’estudi.

Un altre mapa que tingué una important influència en el primer quart del segle XX formava part d’un projecte de fora de Catalunya. L’any 1870 l’Estat Major francès decidí de realitzar la Carte de France au 1:500 000, que encarregà al coronel Ferdinand Prudent (1835-1915). Els fulls XIII i XIV d’aquest mapa abastaven bona part del territori del nord de la península Ibèrica. Concretament el full XIV arribava gairebé fins a la desembocadura de l’Ebre, de manera que cobreix bona part de Catalunya. Per a dibuixar el vessant sud dels Pirineus, del qual no hi havia pràcticament dades topogràfiques, Prudent pogué comptar amb els companys del Club Alpí Francès (CAF), del qual era membre. Com a primer pas es va mesurar una triangulació recolzada en la xarxa francesa juntament amb dades de l’espanyola obtingudes del geodesta Carlos Ibáñez de Íbero i del geògraf Francisco Coello. Tot això es completà amb estudis de ferrocarrils i dades d’observatoris meteorològics de la frontera. Aquest treball fou realitzat per tres dels col·laboradors de Prudent més notables: Franz Schrader (1844-1921), Edouard Wallon (1829-1891) i el comte de Saint-Saud (1853-1951). Als resultats d’aquesta triangulació s’hi van afegir nombroses lectures baromètriques que serien publicades a

l’Anuaire del CAF i completades amb abundants vistes fotogràfiques, tot obra d’innombrables col·laboradors. Com a resultat d’aquestes campanyes, l’any 1893 el Service Géographique de l’Armée publicà el full XIV de la Carte de France dressée au Dépot des Fortifications a escala 1:500 000. És un mapa amb el relleu en normals i cotes altimètriques a la zona pirinenca i fou un dels més detallats durant molt temps. Aquest mapa tindria una gran difusió no tan sols a França, sinó sobretot a Catalunya. Així per exemple, sabem que era molt conegut entre els excursionistes catalans i també que l’utilitzà Mn. Norbert Font i Sagué per dibuixar el seu projecte de comarques naturals i històriques de Catalunya, de l’any 1897.

Ja en el segle XX, els mapes més coneguts de Catalunya, utilitzats com a base per a molts d’altres, foren els realitzats per institucions oficials: el mapa publicat per la Generalitat l’any 1936, el que publicaren les quatre diputacions catalanes el 1974 o els que publica l’Institut Cartogràfic de Catalunya des de 1982 i dels quals parlarem més endavant. Cal fer menció, però, de la producció cartogràfica d’Eduard Brossa, autor de diversos mapes de la província de Barcelona i de tot Catalunya, entre els quals Cataluña: descripción de las cuatro provincias catalanas... a escala 1:360 000 amb una primera edició de 1898 i Cataluña i país lindante de Aragón i Francia a la mateixa escala i de 1926, dels quals es van fer multitud d’edicions algunes de les quals segons Mn. Colomer fins a la dècada de després de 1960.

3.2 Mapes provincials

La cartografia política de Catalunya, i la d’Espanya, serà marcada per la promulgació de la divisió territorial en províncies de l’any 1833. Aquesta nova divisió, basada en el model francès d’homogeneïtat i encara vigent actualment, va significar un impuls per al panorama cartogràfic estatal. Calia difondre el nou model territorial a tots els estaments de la societat, des de l’administració, reorganitzada en base a les noves províncies, fins a l’assimilació per tots els ciutadans. I res millor que la cartografia per a dur-ho a terme. El mapa es converteix en aquest cas en una imatge de l’Estat. Una nova manera de governar – impulsada per un nou estat burgès – que no tan sols reorganitza l’administració, sinó que ho ha de donar a conèixer entre els seus ciutadans. Curiosament aquesta cartografia es publicaria majoritàriament en editorials privades.

A finals dels anys quaranta del segle XIX comença a canviar el panorama de la cartografia amb la reactivació de la indústria editorial espanyola, que va anar introduint les tècniques més modernes. També l’edició cartogràfica desvetlla la seva producció en resposta a una incipient demanda, molt relacionada amb l’ensenyament de la geografia, i que donaria lloc a edicions d’atles escolars, mapes murals i també de mapes de les noves províncies. En la segona meitat del segle s’incrementa notablement la publicació d’atles, encara que les editorials espanyoles van haver de competir amb prestigioses editorials