2.4 La cobertura de Catalunya pels mapes d'àmbit estatal

Encara que no tractarem la cartografia nàutica específicament, no podem deixar d'esmentar algunes cartes nàutiques que van tenir un paper important pel fet de ser, durant molts anys, l'única cartografia recolzada en una xarxa de triangulació. El retard considerable dels treballs del mapa topogràfic d'Espanya va portar a utilitzar, per molts cartògrafs, les referències geogràfiques de la Dirección de Hidrografía. Així, doncs, mentre la cartografia terrestre estava endarrerida, la marítima va aixecar acurades cartes del litora1 espanyol, entre les quals les de la costa catalana.

Ja l'any 1787,1a publicació de l'Atlas Marítimo de España va significar una aportació cabdal de la cartografia espanyola perfectament homologable internacionalment. Les cartes nàutiques aixecades sota la direcció del brigadier de la Real Armada Vicente Tofiño de San Miguel, director de las Academias de Guardias Marinas, van donar a conèixer el traçat acurat de les costes de la geografia espanyola. La publicació del full de Catalunya – datat l'any 1786 – va significar el tenir per primera vegada el perfil de la franja marítima perfectament dibuixat, després de segles d'estiraments i arrodoniments als quals l'havien sotmesa la cartografia francesa i holandesa principalment pel fet de no disposar de cap tipus de mesura.

Aquest primer mapa de finals del segle XVIII, es va veure notablement perfeccionat amb la publicació de les cartes nàutiques que ja a finals del segle XIX va dur a terme la Dirección de Hidrografía sota la direcció del capità Rafael Pardo de Figueroa. De Catalunya es van publicar les següents (donem la data de la primera edició, però cal tenir en compte que se'n varen anar fent moltes edicions i correccions al llarg del segle XX):
Hoja XVI: Desde el cabo de Tossa hasta e1 cabo de Cervera. 1893
Hoja XV: Desde el río Llobregat hasta el cabo de Tossa. 1888
Hoja XIV: Desde punta de La Palomera hasta el río Llobregat. 1889
Hoja XIII: Desde el cabo de Tortosa hasta la punta de La Palomera. 1890
Hoja XII: Desde Alcocebre hasta el cabo de Tortosa. 1887

Aquestes cartes nàutiques fetes amb nombrosos càlculs geodèsics van permetre de disposar, encara que només per a la franja del litoral, de punts de recolzament per a aixecaments posteriors. Serien, doncs, el marc de referència de molta de la cartografia feta a Catalunya en el tombant del segle XIX cap al segle XX. La publicació del mapa d'Espanya 1:50 000 va recuperar per a la cartografia terrestre el paper de cartografia de base, deixant les cartes nàutiques només com a referència per al dibuix de la batimetria.

La cobertura del territori de Catalunya pels mapes topogràfics de l’administració de l’estat no va ser un fet fins a començaments del segle XX. Aquesta cobertura en mapes d’àmbit estatal es va traduir d’una banda en la producció de l’exèrcit i d’una altra en la producció feta per l’Instituto Geográfico, responent a l’organització dual que en matèria cartogràfica ha caracteritzat Espanya des del segle XIX.

El Depósito de la Guerra va publicar dos mapes d’Espanya que foren els millors documents cartogràfics de base existents a l’estat espanyol fins a l’aparició del Mapa Topográfico Nacional 1:50 000. Ens referim, d’una banda, al Mapa Militar Itinerario de España a escala l:200 000, fet pel Cuerpo de Estado Mayor del Ejército, que es començà a publicar l’any 1886. Encara que sense indicació de relleu i amb només algunes cotes d’altitud, va constituir e1 primer mapa planimètricament correcte que cobria tot Espanya. Els set fulls corresponents a Catalunya es publicaren entre els anys 1893- 1915. D’aquest mapa se’n va fer una segona edició amb corbes de nivell equidistants 50 metres, els fulls de Catalunya de la qual es publicarien en el període 1935-1943.

D’altra banda també s’inicià la publicació del Mapa Militar de España a escala 1:100 000 amb corbes de nivell equidistants 50 metres. Malauradament d’aquest mapa a la dècada de després de 1930 encara no se n’havien publicat ni un 10% dels fulls, tres dels quals corresponents a Catalunya. El Mapa Militar de España serví com a base per a la publicació d’una Carta Topográfica Militar a escala 1:20 000, de la qual només es van publicar 27 fulls de la zona nord de Catalunya, l’any 1922.

Pel que fa al mapa d’Espanya l:50 000, el primer full que es publicà corresponent a la zona del delta de l’Ebre (full 523 Buda) no aparegué fins l’any 1918. Haurien de passar encara vint-i-set anys per a veure publicats els 86 fulls corresponents al territori català. Fins l’any 1945, amb la publicació del full 220 d’Agullana, Catalunya no tindria completada la cartografia del seu territori a aquesta escala. La sèrie 1:50 000 ha vist des de llavors moltes edicions, algunes de les quals fetes a l’estranger. Les que han tingut més divulgació han estat les series fetes per l’exèrcit dels Estats Units, anomenades ”americanes”. Les primeres de totes, corresponents als anys quaranta, es van millorar amb un vol fotogramètric fet pels mateixos nord-americans els anys 1945-1946 en plena autarquia. Les series posteriors als anys cinquanta utilitzaren un vol fotogramètric dels anys 1956-57. Aquestes sèries serien molt conegudes fins a l’aparició de les que començà a publicar el Servicio Geográfico del Ejército a partir de 1968. Es tracta de la Sèrie L del mapa l:50 000 totalment renovat respecte al que publicava l’Instituto Geográfico. Seguint la línia del mapa americà a partir dels anys seixanta, el mapa l:50 000 incorporà la projecció UTM, el Datum Europeu i l’El·lipsoide Internacional. Actualment, el Servicio Geográfico del Ejército ja disposa de series d’aquest