Ensanche de Barcelona, a escala 1:5 000, confeccionat sota la direcció d'Ildefons Cerdà l'any 1855 és sens dubte el més famós de Catalunya del segle XIX. La precisió d'aquest mapa, aixecat per a projectar l'eixample barceloní, és remarcable i servirà de base per a la cartografia posterior de la ciutat fins ben entrat el segle XX. És un dels primers mapes impresos de Catalunya que utilitza corbes de nivell.

Altres ciutats més petites van tenir també els seus projectes d'eixample i la seva cartografia. El Plano general de Villanueva i Geltrú: Líneas de prolongación y proyecto de puerto de J. Salvany i D. F. Ibern a escala 1:2 000 o el Plano de rectificación y ensanche de la ciudad de Mataró de M. de Palau i E. Cabañes a escala 1:1 000 de 1878 en són exemples. En alguns casos la cartografia urbana va poder comptar amb mapes procedents d'altres projectes no urbans, bàsicament d'origen militar. Es tracta- va de ciutats considerades places fortes que disposaven de mapes aixecats per l'exercit amb finalitats defensives, com ara a Lleida i Girona. En d'altres casos, si les ciutats quedaven incloses en projectes d'infraestructura com pot ser el ferrocarril, també van poder disposar de cartografia topogràfica molt aviat. N'hem estudiat el cas de la ciutat de Vic amb el mapa de la línia fèrria de Granollers a Sant Joan de 1856. A començaments dels segle XX moltes ciutats catalanes ja disposaven de mapa topogràfic com ara Sant Joan Despí (1905), Blanes (1908) o Sant Vicenç dels Horts (1913) i a finals d'aquest mateix segle és habitual que tots els municipis grans disposin d'un servei encarregat del manteniment del plànol urbà.

La construcció d'infraestructures també va obligar als municipis a dotar-se de cartografia de detall. Els projectes de sanejament i de portada d'aigües per a la resolució de problemes de salubritat, que a les concentracions urbanes podrien ser motiu d'epidèmies, proporcionaren cartografia municipal. Barcelona comptà amb Pere Garcia Fària (1858- 1927) per a elaborar i publicar l'any 1893, el Plano de conjunto del proyecto de alcantarillado a escala 1:10 000 i el Plano detallado de la urbanización de Barcelona y de su alcantarillado a escala 1:5 000, eina bàsica per al seu desenvolupament urbà. Altres ciutats catalanes, però, es començaren a plantejar a mitjan segle XIX la necessitat de portar les aigües al municipi com ho demostra un pioner projecte per a la ciutat de Girona datat l'any 1851. De fet, però, la majoria dels grans projectes de sanejament no es començarien a fer fins a finals d'aquest mateix segle i, sobretot, ja en ple segle XX. A tall d'exemple podem citar el projecte de Vilanova i la Geltrú de 1896, obra de l'enginyer militar Francesc Macià – futur president de la Generalitat –, que conté un plànol de la vila a escala 1:1 000.

La manca de cartografia cadastral i la necessitat de cobrar impostos van impulsar el govern de l'estat a intentar confeccionar els mapes parcel·laris dels municipis espanyols. La magnitud del projecte va impedir que es pogués dur a terme fins al segle següent, però sí que hi va

haver alguns intents més o menys reeixits. Com a conseqüència de la llei de Mon de la Hisenda Pública de 1845, des de finals de la dècada de després de 1840 fins a començaments de la de després de 1860, diversos ajuntaments catalans aixecaren la cartografia parcel·laria del seu municipi. Així, el 1849 trobem el parcel·lari de Llívia a escala 1:1 000. Tres anys més tard, el 1852, el geòmetra francès J. A. Laur aixecà el parcel·lari de Vic també a escala 1:2 500 i l'any següent Marià Potó s'encarregà de dibuixar el de Manresa a la mateixa escala. Hi ha un cartògraf que fou particularment fructífer: es tracta de l'agrimensor associat a la Comisión de Estadística, Pedro Moreno Ramírez, que a mitjan dècada de després de 1850, aixecà diversos mapes a escala 1:5 000 acompanyats dels corresponents registres de les propietats. A la Cartoteca de Catalunya es poden consultar els de Castellar del Vallès de 1853, i els de Montnegre, Palau de Plegamans, Polinyà, Sant Esteve de Palautordera, Sant Martí Sescorts i Vacarisses de 1856.

A la ciutat de Barcelona, l'arquitecte Miquel Garriga i Roca va enllestir l'any 1862 el Plano topográfico geométrico de la ciudad de Barcelona y proyectos de reforma general a 1:2 000. És un mapa topogràfic amb corbes de nivell cada metre i conté el parcel·lari, la numeració de solars, les plantes dels edificis públics, i també el dibuix dels edificis privats en tres categories; a més, hi ha les "notícies" històrica, topogràfica i estadística. Ja en el segle XX el dibuix del mapa parcel·lari de la ciutat de Barcelona donaria lloc a la creació del Servei del Plànol de la Ciutat, que descrivim en l'apartat de cartografia institucional. Per a la resta de municipis de Catalunya, al marge de les actuacions municipals, l'estat elaborà un projecte de fotomuntatges del cadastre topogràfic parcel·lari a escales 1:5 000 i 1:2 000 a partir de successius vols que es van anar fent des de 1934 fins a 1969. Aquests fotomuntages són els que es poden consultar a 1es delegacions provincials d'hisenda.

Molta d'aquesta cartografia ha quedat manuscrita, ja que es tractava de documentació interna. No obstant això, va servir per a la publicació de mapes a escales més petites que sobre les ciutats es van publicar a partir de mitjan segle XIX. D'una banda, els anomenats mapes geomètrics, sense delimitacions parcel·làries però amb indicació de la superfície construïda. D'aquest tipus trobem el de Manresa aixecat per Rovira i Trias l'any 1847, el de Mataró d'Ignasi Caballol de 1852 o el de Reus de Josep Francesc Soler de 1856. D'altra banda, segurament també Francisco Coello se serví d'aquesta informació per a dibuixar els mapes de ciutats que acompanyen els seus mapes provincials. Ja a començaments del segle XX, la Geografia General de Catalunya dirigida per Carreras Candi i publicada entre 1915 i 1918 inclou mapes de totes les poblacions que són seus de partits judicials. Indica en cada cas "segons dades facilitades pel propi Ajuntament". En definitiva els mapes de divulgació de les ciutats van beure directament d'aquesta cartografia.