– Cartografia de projectes, formada pel mapes topogràfics a escales 1:5 000 fins a 1:500, que abastaven des de les conques afectades fins als plànols d'obra i mapes parcel·laris de les zones inundables que s'havien d'expropiar, etc. És remarcable, per exemple, tota la cartografia del projecte de Camarasa, datat l'any 1917, o el projecte d'embassament de la Clua de 1935. La majoria d'aquesta cartografia va ser aixecada per topògrafs estrangers i es van utilitzar les tècniques més modernes per l'època com les fotografies terrestres primer, i aèries ja més endavant.
– Cartografia impresa: com que la majoria de mapes cobria zones sense cap mapa topogràfic previ, en alguns casos es va utilitzar tota aquesta cartografia que estava manuscrita en els arxius de les companyies per a publicar mapes de conjunt, ja que contenien un munt d'informació topogràfica molt detallada. Els més sobresortints foren el Mapa del Cadí de 1922 a escala 1:50 000, i els mapes de Tavascan i de Cabdella a escala 1:10 000, ambdós de 1923. Es tracta de mapes de gran qualitat, publicats quan encara no hi havia cartografia oficial d'aquest tipus per a les zones de muntanya, i l'excursionisme ja havia començat a divulgar-se.

Una vegada més l'impuls econòmic va generar la formació de cartografia topogràfica. A començaments del segle XX, quan la manca d'un mapa de base era ja un fet molt preocupant, l'aprofitament de les dades obtingudes per les companyies privades van pal·liar una part d'aquest dèficit. Va ser d'aquesta manera que a poc a poc i d'una manera molt desigual es van anar cartografiant una gran quantitat d'hectàrees de Catalunya. Els projectes de ferrocarril de bon primer i els projectes hidroelèctrics ja més endavant donarien una forta embranzida al reconeixement topogràfic del país i proporcionarien la base per a la publicació de molta cartografia.

A partir de la dècada de 1940, quan es va completar la publicació dels fulls del mapa d'Espanya 1:50 000 corresponents a Catalunya, tota la cartografia de projectes deixaria de representar aquest paper fonamental en la història de la cartografia de Catalunya. A partir dels anys seixanta del segle XX, s'endegarien projectes institucionals d'abast supramunicipal i provincial a Catalunya per a la confecció de la cartografia de base a escales 1:10 000, 1:5 000 i l:2 000. Ho veurem més endavant.

2.3 Mapes municipals i de nuclis urbans

La transformació de les ciutats industrials va ser un altre dels motius que impulsaren la confecció de cartografia. Fins al segle XIX les qüestions militars havien estat les causes més freqüents de confecció de mapes. A partir del Vuit-cents el creixement dels nuclis urbans amb l'enderrocament de muralles pel que fa al recintes emmurallats, i les conseqüents necessitats d'organització, sanejament, vialitat i també el cobrament d'impostos, necessitarien representacions cartogràfiques acurades dels municipis.

A diferència de la resta de cartografia, la que es refereix als municipis ha estat més estudiada. L'interès per part dels arquitectes per la cartografia urbana juntament amb el pes específic de la ciutat de Barcelona, han motivat la confecció de repertoris de mapes, d'estudis d'història de la cartografia i d'exposicions, algunes de les quals amb l'edició de magnífics catàlegs. En aquest resum no és possible de donar una bibliografia extensa sobre els estudis de cartografia urbana. No obstant això hem de citar els reculls de mapes que des de la publicació del peoner Atlas de Barcelona (segles XVI-XX) de l'any 1972, ampliat el 1982, s'han anat succeint. Aquestes obres que apleguen i reprodueixen cartografia urbana permeten fer-se una idea de la varietat de mapes que s'han arribat a publicar sobre les ciutats que han estat objecte d'estudi. Una ullada a aquests atles és imprescindible per a entendre l'evolució cartogràfica dels nuclis urbans a Catalunya. Fins al moment, a més del ja esmentat atles sobre Barcelona, s'han publicat també els de Lleida, Girona, ciutats de Girona i s'està treballant en el de la província de Lleida.

Una vegada més no és fins a mitjan segle XIX que els municipis comencen a tenir necessitat d'un plànol detallat del seu terme i sobretot de la zona urbana. Els motius bàsicament són tres:

- Urbanístics: el creixement demogràfic implica el creixement de la zona urbana i l'aparició dels eixamples. També la reestructuració dels traçats antics dels carrers responent a noves normatives d'alineacions de carrers, eixamples d'avingudes, etc.
- D'infraestructura: lligats al fenomen del creixement urbà hi havia la necessitat de construcció de les xarxes de portada d'aigües, clavegueram, de transport urbà, etc.
– Cobrament d'impostos: no només la ciutat sinó també arreu l'organització del sistema de cobrament d'impostos va passar a ser un objectiu prioritari. L'organització de les contribucions rurals i urbanes comportaren el coneixement exacte del límit de les propietats, la qual cosa implicava la confecció del cadastre.

Tots aquests motius, juntament amb d'altres, com poden ser el turisme o les il·lustracions gràfiques en publicacions, sense oblidar la defensa militar, donarien lloc a la confecció de molts mapes. Hem de destacar que malgrat la confluència de molts tipus de mapes, sovint són interrelacionats i en la confecció de cada un d'ells es tenen en compte aixecaments anteriors. D'altra banda, també cal ressaltar el paper predominant de l'administració – local i estatal – en la seva confecció. Finalment cal subratllar el fet que el mapa de la ciutat deixa de ser eminentment militar, com ho havia estat en segles anteriors, i esdevé un instrument d'actuació de l'administració civil. En descrivim uns quants com a exemple.

Pel que fa als mapes urbanístics, el Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona levantado por orden del gobierno para la formación del Proyecto de