a un ús immediat i no a la divulgació. Un cop s'havia fet l'obra en qüestió, el mapa deixava de tenir interès i es guardava només per a possibles revisions o avaries. Bona part d'aquests mapes han quedat manuscrits en els arxius de les respectives companyies i fins fa pocs anys no s'han tingut en compte en la història de la cartografia.

2.1. Mapes per als projectes de ferrocarrils

Els mapes de ferrocarrils van ser els primers grans impulsors de la cartografia topogràfica a Catalunya. El fet que a partir de 1855 s'establís per llei que per a obtenir qualsevol concessió calia presentar amb el projecte una tipologia determinada de mapes – des de plànols generals del traçat a escala 1:10 000 fins a plànols de detall de l'obra a 1:500 – van obligar a confeccionar molta cartografia. Hem de tenir en compte la manca absoluta de qualsevol tipus de dades topogràfiques i geodèsiques, de tal manera que no hi havia ni una cota zero a la qual referenciar-se i s'havia d'establir arbitràriament. Si tenim en compte que des de 1856 fins a 1866 es van construir a Catalunya 613 km de via ampla i que es van redactar molts més projectes que no es van arribar a construir, ens podem fer una idea dels mapes que van arribar a confeccionar-se. Encara que es tracta de mapes fragmentaris, amb el dibuix del relleu que pot anar des de corbes croquisades a corbes de nivell perfectament acotades, podem parlar dels primers aixecaments topogràfics importants del territori català. Aquesta necessitat de cartografia es va traduir en una vinguda de tècnics estrangers, però també en la traducció i publicació de manuals de topografia en castellà i en el perfeccionament de l'instrumental, sobretot teodolits. Malauradament no s'han conservat tots els projectes però alguns han arribat als nostres dies i ens donen una idea de com es treballava. Un dels exemples més remarcables són els Planos del proyecto de un ferrocarril de Granollers por Vich y Ripoll a San Juan de las Abadesas signats pel reconegut enginyer Ildefons Cerdà (1815-1876), una part dels quals es conserven manuscrits a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Correspon a la línia de tren projectada per a transportar el carbó de Sant Joan de les Abadesses a Barcelona i consta d'un plànol general a 1:50 000 amb corbes de nivell cada 50 metres i disset fulls parcials del trajecte a escala 1:5 000 amb corbes de nivell cada 5 o 10 metres segons el desnivell. Una part de la cartografia d'obres dels ferrocarrils es va arribar a publicar en memòries de les companyies o en manuals de construcció. Així, el mapa del projecte del túnel del ferrocarril de l'Argentera de l'enginyer Eduard Maristany es va publicar l'any 1891; i com a exemple dels impressionants ferrocarrils transpirinencs, podem citar el cas de1 túnel de Salau – projecte del qual encara es parla –, el mapa del qual es publicà a escala 1:20 000 l'any 1901.

Els ferrocarrils només il·lustren un determinat tipus de cartografia que va ser molt abundant al llarg del segle XIX. També l'administració va dur a terme projectes d'infraestructura, sovint aquells que haurien de ser

deficitaris, i va aixecar cartografia. Les carreteres serien el cas més clar. La Diputació de Barcelona conserva alguns exemples de mapes topogràfics inclosos en projectes de carreteres dibuixats a partir de 1870 per la Direcció General de Carreteres Provincials i Camins Veïnals, entitat que tindria com a director a partir de 1878 l'eminent enginyer i autor de molts mapes topogràfics Melcior de Palau i Català (1843-1910). També la cartografia dels recursos hídrics tindria un paper important en la tasca cartogràfica del segle XIX, des de la construcció dels canals, pensem en el canal d'Urgell, fins a les portades d'aigües municipals. L'aprofitament de l'aigua també aniria lligat a la confecció de mapes.

2.2 Mapes per als projectes d'hidroelectricitat

L'explotació de l'energia hidroelèctrica de Catalunya a la primera meitat del segle XX significà el segon gran impuls per a la producció de cartografia topogràfica, després de la construcció de la xarxa de ferrocarrils. Una vegada més la manca del mapa d'Espanya a escala l:50 000 no va impedir que es duguessin a terme grans projectes d'enginyeria i d'explotació de recursos energètics. La realització d'aquests projectes comporta la confecció d'un bon nombre de mapes a escales grans i mitjanes. Aquests mapes, finançats per empreses privades constitueixen, en molts casos, la primera cartografia topogràfica de diverses zones de Catalunya.

A partir de 1890 a Catalunya comencen a elaborar-se petits projectes per als aprofitaments hidroelèctrics de salts d'aigua. Aquests projectes implicaren la confecció de mapes topogràfics de zones reduïdes que van quedar en la majoria de casos manuscrits. Fou, però, a partir de 1911, amb l'inici de les grans explotacions hidroelèctriques dels Pirineus, que començà l'aixecament topogràfic de milers d'hectàrees de Catalunya. Empreses com Energía Eléctrica de Cataluña, Barcelona Traction Light, més coneguda com "La Canadenca" o la Sociedad General de Fuerzas Hidráulicas, que l'any següent passaria a formar part de la Catalana de Gas y Electricidad, contractarien empreses estrangeres especialitzades en la construcció de grans embassaments per a construir les primeres grans obres hidràuliques a Catalunya. Per a cada projecte hidroelèctric s'aixecaren diversos mapes, la qual cosa proporciona un registre topogràfic i parcel·lari extraordinari dels territoris afectats. D'aquesta manera, es van cartografiar topogràficament moltes zones sovint de difícil accés, que fins aleshores no havien estat objecte de cap aixecament topogràfic: les altes valls del Freser, del Flamicell, de les Nogueres Pallaresa i Ribagorçana, i també molts trams de l'Ebre i del Segre.

Gràcies a l'arxiu cartogràfic de la companyia FECSA, actualment dipositat a la Cartoteca de Catalunya, podem conèixer quin tipus de cartografia s'elaborava, ja que s'han conservat més de set-cents fulls manuscrits corresponents a les minutes originals. Bàsicament s'aixecaven dos tipus de mapes: