com la publicitat, que utilitza, sovint, imatges cartogràfiques com a reclam publicitari. Actualment s'han eixamplat considerablement els àmbits en els quals la cartografia és present. Un darrer tema a considerar és l'avanç tècnic que s'ha produït en aquests dos-cents anys. Invents tant revolucionaris com la fotografia, l'aviació, l'ordinador, el satèl·lit, etc., han tingut aplicacions cartogràfiques i han fet variar substancialment les característiques tècniques del mapa.

La diversitat de productes cartogràfics dificulta, en un treball de síntesi com aquest, el parlar de tots i cadascun d'ells. Es fa difícil d'establir tipologies cartogràfiques clares ja que varien molt segons els objectius d'estudi. La clàssica divisió entre mapes topogràfics i mapes temàtics ha estat ja molt qüestionada per les ambigüitats que comporta. En aquest cas concret adoptem una tipologia que ja va utilitzar la professora E. Casti-Moreschi en el curs de cartografia italiana que va donar en aquest mateix cicle de conferències fa ja alguns anys, en el qual parlava de cartografia nàutica, cartografia territorial i cartografia divulgativa. Aquest esquema és perfectament extrapolable a Catalunya, com ho poden ser molts d'altres. En el nostre cas, pel que fa a la cartografia dels segles XIX i XX, bàsicament parlarem de cartografia territorial i divulgativa, amb una petita introducció a 1a cartografia nàutica, des del punt de vista de la influència que va tenir en la posterior realització de mapes topogràfics. Hi hem afegit un darrer capítol específic sobre la cartografia institucional de Catalunya.

2. Mapes territorials

La confecció dels mapes del territori o mapes topogràfics a escales mitjanes – de l'1:50 000 a l'1:100 000 – basats en una xarxa geodèsica, amb la utilització de corbes de nivell i acurades edicions, va ser un dels objectius dels estats del món occidental a partir del segle XIX. A Espanya, però, fou precisament la manca d'un mapa d'aquestes característiques el que marcà la trajectòria de l'evolució cartogràfica durant tot aquell segle.

Al marge de la cartografia generada arran de la Guerra del Francès (1808-1814), que es tracta en una altra part d'aquest llibre, la difícil situació econòmica i política del govern espanyol va impedir de dur a terme un projecte cartogràfic d'abast estatal fins a la segona meitat del segle. La inactivitat cartogràfica de l'administració es reflecteix en un fet tan significatiu com que la major campanya cartogràfica que es va dur a terme a Catalunya i a Espanya a la primera meitat del Vuit-cents va ser feta per l'exèrcit francès. L'entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís en suport del rei Ferran VII va anar acompanyada d'unes brigades cartogràfiques de l'exèrcit francès destinades a aixecar acurats mapes del territori espanyol dels indrets i de les vies de comunicació considerats estratègics. Pel que fa a la zona concreta de Catalunya, des de l'any 1823 i fins al 1827 es van dibuixar bona part dels camins, sobretot els que comuniquen amb la frontera francesa, i es van aixecar els que possiblement són

els primers mapes de Catalunya amb corbes de nivell. Aquesta campanya que comptava amb el vistiplau del govern espanyol es va acabar per raons polítiques, però mentrestant s'havien confeccionat, des de l'anomenat Bureau Topografique de Barcelona molts mapes i plànols de Catalunya, que es conserven manuscrits a l'Archive Historique de l'Armée de Terre a París.

A mitjan segle XIX, l'administració de l'estat espanyol es planteja la necessitat d'aixecar un mapa topogràfic de tot el territori i es comencen a posar en marxa els mecanismes per a iniciar els càlculs d'una xarxa geodèsica i d'anivellament. L'establiment l'any 1853 de la Dirección de la Carta Geográfica de España i la promulgació l'any 1859 de la Ley de Medición del Territorio en serien les bases. La realització del mapa topogràfic, però, va ser marcada per la inestabilitat política constant, la manca de recursos de l'administració i sobretot, la indefinició del model que un projecte cartogràfic d'aquestes característiques havia de seguir. La discussió entre la idoneïtat de realitzar conjuntament el mapa topogràfic i el cadastral, o bé de seguir dos camins separats, va motivar moltes controvèrsies polítiques. No fou fins l'any 1870 amb ]a creació de l'Instituto Geográfico y Estadístico que es va impulsar la publicació del mapa d'Espanya 1:50 000 (MTN 1:50 000). L'any l 875 es publicà el primer full corresponent a Madrid. Fins al cap de gairebé cent anys no es completaria tota l'edició amb el full de l'illa de La Palma, l'any 1968. La publicació del primer full d'una zona del territori català no veuria, però, la llum pública fins l'any 1918, ja en el segle següent.

Els impulsos de la reactivació cartogràfica a Catalunya vindrien a mitjan segle XIX de mà de la iniciativa privada. L'inici d'un procés industrialitzador duria a terme una transformació territorial molt important. L'aparició de nous processos industrials van portar a buscar noves fonts d'energia i a salvar les distàncies que les separaven dels centres consumidors. Noves infraestructures començarien a canviar la fesomia del paisatge. El ferrocarril va ser el primer gran impulsor i dinamitzador d'aquest canvi. Després vindrien les colònies industrials, la construcció de grans fàbriques amb necessitat de molta mà d'obra, el creixement de pobles i ciutats, etc. La mancança d'un mapa topogràfic, afegit a un país amb un relleu considerablement abrupte, com és el cas de Catalunya, va portar irremeiablement a la confecció de cartografia topogràfica de detall per a dur a terme tots aquests projectes. Projectes que, cal no oblidar-ho, eren d'iniciativa privada i eren destinats a l'obtenció de beneficis.

La cartografia topogràfica de Catalunya al segle XIX, contemplada des del punt de vista del "mapa nacional", és pràcticament nul·la. Si eixamplem el camp d'estudi als mapes aixecats per a qualsevol tipus de projecte, el panorama canvia considerablement. Milers i milers d'hectàrees varen ser aixecades per enginyers, arquitectes o agrimensors. Ens trobem, però, davant d'un tipus de cartografia que formava part d'un projecte i era destinada