Però el nombre de mapes temàtics impresos a Europa abans del segle XIX va ser relativament petit, i d'entre aquests possiblement encara convindria considerar-los més apropiadament com a mapes pseudo temàtics. Em refereixo als mapes que presenten l'ocurrència d'un fenomen mitjançant el seu retolat sobre les localitats apropiades. Aquesta modalitat de representació va usar-se tant per fenòmens humans com físics. Els quatre mapes inclosos per Gottfried Hensel en la seva Synopsis universae Philologiae exemplifiquen el vessant humà d'aquesta modalitat. En aquests mapes, Hensel plasmava la distribució de les llengües mitjançant el retolat de les seves denominacions pròpies sobre les zones en les quals eren parlades.

EAW Zimmerman (1743-1815) va utilitzar una convenció similar en el primer mapa de distribució d'animals que va incloure en la seva obra

Specimen Zoologiae geographicae quadrupedum domicilia et migrationes sistems publicada a Leiden l'any 1777. També va ser usada per Carl Ritter (1779-1859) en un mapa d'Europa a escala 1:25 milions en el que hi mostrava els arbres i els arbustos.

Ritter va incloure aquest mapa, que avui en diriem de vegetació natural, en el seu atles pedagògic titulat Sechs Karten von Europa... publicat a Berlin l'any 1806. Ens hauria de semblar ben natural que els atles haguessin estat els vehicles naturals per a la difusió dels mapes temàtics. Tanmateix, però, els atles varen incloure ben pocs mapes temàtics abans de l'any 1820 i, més endavant, els curadors d'atles encara varen ser-hi molt reticents. En bona part això era degut a la manca d'informació, sigui estadística o d'observació de camp, imprescindible per a la formació d'aquest tipus de mapes.