El tercer personatge productor de mapes temàtics va ser Edmond Halley (1654-1742) el qual pot considerar-se com el primer autor de mapes temàtics que mereix la denominació de 'cartògraf'. En els "quatre mapes temàtics genuïns" que va produir, "va ser el primer en usar i 'popularitzar' les isolínies com a mitjà per a mostrar la variació espacial o estructura d'un fenomen". En un article dedicat a la descripció sistemàtica de la circulació atmosfèrica de la Terra presentat a la Royal Society de Londres l'any 1688, Halley va introduir-hi un mapa del Món en el que s'hi mostraven alguns dels vents predominants, concretament els de l'Atlàntic Central, entorn de Cap Verd. Va ser el primer mapa en senyalar les direccions dels vents. Els mapes posteriors que representen els vents segueixen usant les sagetes per a registrar-ne la seva direcció i sentit. Halley també va publicar dos mapes dedicats a registrar la declinació de la brúixola. El primer d'aquests es basava en les observacions fetes pel mateix Halley durant un viatge per l'Atlàntic Meridional dels anys 1698-1700 i el va titular A new and correct chart showing the variations of the compass in the western and southern oceans... (1701). L'any 1702 va publicar un mapa similar però de cobertura mundial, llevat de l'Oceà Pacífic pel qual declarava no disposar de dades suficients. Per la resta, en aquest mapa també feia ús de les seves pròpies observacions en l'Oceà Atlàntic i de notícies en llibres de viatges en 'les mars Índiques'.

Relatiu a les isolínies de declinació, Halley feia aquest comentari en el mapa: "El que aquí presentem com a innovador són les Línies Corbes traçades sobre els diversos Mars per a mostrar els graus de Variació de l'Agulla Magnètica, o Brúixola Marina". Val a dir que un terme afí, la 'corba isòcrona' o corba al llarg de la qual un cos cau amb velocitat uniforme, sembla que havia estat introduïda pel matemàtic Leibniz l'any 1687. El quart mapa temàtic de Halley constitueix el primer mapa en representar l'efecte d'un eclipsi. Mostrava el recorregut de l'eclipsi de Sol de l'any 1715. El mapa constituïa la part més significativa d'un fullet profusament distribuït per Anglaterra i Gal·les abans de la consumació de l'eclipsi. Per això mateix, aquest és el primer mapa temàtic que va merèixer una àmplia difusió i popularitat.

Altres autors varen seguir les petges dels mapes dels fenòmens magnètics traçats per Halley en l'elaboració de nous mapes sobre aquest tema. La seva vàlua resideix no només en la pròpia aportació de dades sinó també per "l'adopció de les línies corbes d'igual valor ideades per Halley en els cercles científics, com a instruments primaris per a la representació de distribucions quantitatives en mapes temàtics".