En relació amb la representació del relleu cal notar que per aquelles dates el coronel Johan Georg Lehmann havia proposat un procediment molt primmirat per a presentar ombrejats calibrats d'acord amb el valor del pendent en la seva obra titulada Darstellung einer neuen Theorie der Berchzeichnung der Schiefen Flächen publicada a Leipzig l'any 1799. El procediment de Lehmann, però, consumia molt de temps de dibuix. La tècnica requeria la mesura exacta dels pendents ja que després eren classificats segons nou intervals de cinc graus de recorregut cadascun. Per tant, a les normals de l'ombrejat dels vessants podien aplicar-se'ls-hi fins a nou gruixos diferents.

El mateix Lehmann va dibuixar un mapa del districte alemany de Hemsdorf amb aquesta tècnica l'any 1798 i el va reproduir en el llibre Die Lehre der Situation Zeichnung publicat l'any 1820. El procediment Lehmann amb modificacions va ser usat en la confecció d'alguns mapes topogràfics estatals europeus com en la Topographische Karte der Schweiz a 1:100 000 publicada entre els anys 1842 i 1864 sota la direcció del general Guillaume Henri Dufour (1787-1875). La modificació del procediment Lehmann consistia en facilitar la sensació de relleu per mitjà de la simulació de les ombres que s'obtindrien per la seva il·luminació obliqua.