Un defecte ben significatiu de la Carte de France (1744-1793) va ser el procediment emprat per a representar el relleu. Així, en àmbits d'escassa elevació els rius s'hi escolen encaixonats en valls estretes amb les seves vessants ombrejades mentre que elevacions aïllades només s'ombregen ocasionalment. Cal recordar que no va ser fins entrat el segle XIXè quan va determinar-se la densitat de cotes altimètriques necessàries per a cada modalitat de representació del relleu. El procediment de representació del relleu mitjançant corbes de nivell sembla que també va originar-se a França. Marcellin Du Carla va presentar aquesta idea a l'Académie Royale des Sciences l'any 1771. La dissertació escrita, amb mapes il·lustratius d'àmbits ficticis, va ser

publicada l'any següent per J.L. Dupain-Triel amb el títol Expression des nivellements, ou méthode nouvelle por marquer rigourousement sur les cartes terrestres & marines les hauteurs & les configurations du Terrain. El mateix Dupain-Triel donaria a conèixer un mapa real de França amb corbes de nivell l'any 1791. De tota manera, el nombre i la distribució de cotes altimètriques usades per Dupain-Triel en La France considérée dans les différents hauteurs... era insuficient i inadequada i el resultat no passava de ser una aproximació sumària. Encara el tornaria a publicar els anys 1798-1799 a la mateixa escala i amb les mateixes corbes però amb l'afegit de quatre tonalitats de gris o d'ombrejat entre les corbes de nivell.