|
Bona part del territori europeu va ser reconegut de manera sistemàtica per comissions oficials durant la segona meitat del segle XVIII, amb el resultat de la publicació de nombrosos mapes topogràfics. Alguns van ser la rèplica a les activitats mapístiques franceses i a la producció del mapa a 1:86 400 d'aquell país. Però també cal recordar que la Europa del segle XVIII va ser gairebé sense interrupció un camp de batalla a escala continental. Una batussa d'aquestes dimensions precisava una coordinació del moviment de les tropes que només podia aconseguir-se amb l'ajut de mapes adequats.
Els comandants dels exèrcits imperials varen adonar-se de les mancances en mapes i plànols durant la guerra dels Set Anys (1756-1763). L'emperadriu Maria Teresa va ordenar l'inici dels treballs de reconeixement territorial i
|
|
la mapificació dels territoris dels Habsburg immediatament després de la signatura del Tractat de Hubertusburg (1763). En conseqüència, l'Imperi sencer va ser reconegut amb la sola excepció de la Bukovina (31).
La mostra més interessant d'entre els mapes 'austro-hongaresos' potser sigui La Nouvelle Carte Chrorographique des Pays Bas Autrichiens del Comte Joseph de Ferraris, general dels exèrcits austríacs, editada l'any 1777. Va ser impressa en vint-i-cinc fulls a la mateixa escala del mapa francès dels Cassini: 1:86 400. Una nota gravada en el mateix mapa informa que "aquest Mapa és una extensió del Mapa de França i com sigui que ha servit de referència per a la seva confecció ha semblat convenient donar-li la mateixa Escala d'una línia per cent toeses" (32).
|
