Els reconeixements hidrogràfics britànics varen avançar considerablement cap a mitjans del segle XVIII. Els procediments basats en itineraris costaners varen ser substituïts pels de triangulació. Així, la posició dels illots, la dels punts de sondatge i de les prominències costaneres serien fixades per intersecció de visuals recolzades en la mesura d'una base disposada a terra. Murdoch Mackenzie, oficial major de l'Almirallat, va ser el primer britànic en fer ús d'aquesta tècnica en el seu reconeixement de les illes Orcades l'any 1742. Més endavant, l'Almirallat va comissionar a Mackenzie per a cartografiar les costes occidentals de la Gran Bretanya i les d'Irlanda sencera. Va ocupar-se'n per gairebé vint anys. Els resultats varen ser publicats en A Maritime Survey of Ireland and West Coast of Great

Britain en dos volums de l'any 1776, i en una segona edició de l'any 1800. Els resultats varen ser publicats en A Maritime Survey of Ireland and West Coast of Great Britain en dos volums de l'any 1776, i en una segona edició de l'any 1800.

Els cartògrafs del segle XVIII varen rebre considerable informació de l'Almirallat britànic. De manera ocasional, l'Almirallat també va fer encàrrecs de treballs concrets, com el citat de Murdoch Mackenzie, però es va desentendre de fer-ne publicacions oficials. Incloure o excloure aquests treballs de l'Almirallat en les noves cartes que es publicaven així com carregar amb la responsabilitat sobre la seva exactitud era una decisió d'exclusiva competència dels editors.