Els Ingenieurs du Roi varen ser reorganitzats l'any 1720 arran de l'establiment del Dépôt des Cartes et Plans de la Marine. El Dépôt va publicar una nova edició de Le Neptune l'any 1753 sota la direcció de J.N. Bellin. L'hidrògraf Bellin va ser més tard l'editor de L'Hydrographie française (1756) i de Le Petit Atlas Maritime (1764). Un altre autor francès remarcable de l'època fou J.B. d'Après de Mannevillette qui tenia experiència personal en aigües africanes i asiàtiques. Le Neptune Oriental va ser editat l'any 1745 per primera vegada; en va aparèixer una edició molt ampliada d'any 1775 i encara un Supplément el 1781. Per la seva banda, Le Neptune François continuà editant-se al llarg de la segona meitat del segle XVIII. Cap a finals de segle Le Neptune François va ser totalment revisat de manera que l'edició iniciada l'any 1800 seria molt ampliada i arribaria a cobrir el Món sencer en onze volums.