Perfil de la costa de Terranova (1763), per James Cook.
Repr. de Whitfield, Peter (1996): The Charting of the Oceans: Ten Centuries of Maritime Maps. Londres: The British Library; p. 194.
|
|
De 1550 a 1800: els mapes nàutics (9/9) |
|
 |
|
Els hidrògrafs britànics van estendre el seu àmbit de treball al Canadà a partir de la seva adquisició per a la Corona. També actuaren a altres indrets de Nord Amèrica en col·laboració amb els enginyers militars pel proveïment de cartes acurades a l'estol reial. James Cook va cartografiar el perfil costaner de Terranova, Nova Escòcia i del Golf del Sant Llorenç. En les llegendes de les cartes hi confirma l'ús de procediments de triangulació en terra i amb el suport de punts determinats astronòmicament. Cook va fer imprimir la seva carta del Golf del Sant Llorenç l'any 1760 a càrrec seu. La publicació de les quatre cartes de Terranova i el Labrador dels anys 1764-1767 també les va pagar de la seva butxaca. Poc després, l'any 1767, serien publicades per Thomas Jeffereys.
Les cartes aixecades a la dècada dels anys seixanta que cobrien tota la costa est americana des del Labrador fins el Golf de Mèxic varen ser refetes per Joseph F.W. Des Barres en The Atlantic Neptune "per a ús dels reials estols sota la direcció dels seus alts comissionats" (30). El nombre de cartes presentades per The Atlantic Neptune va variar a les edicions posteriors. En la seva configuració més extensa possible podria haver presentat fins a 115 cartes i 146 vistes costaneres. El dibuix de les cartes era molt acurat amb una taula de signes convencionals molt ben sintetitzada. Cal remarcar l'èmfasi donat a la simbolització dels diversos tipus de litoral. L'origen de les longituds és en el meridià de l'Observatori Reial a Greenwich.
|
|
Després de donar-li moltes voltes, l'Almirallat va crear una plaça d'oficial hidrògraf l'any 1795. El primer ocupant de la plaça va ser Alexander Dalrymple, qui després seria l'hidrògraf de la Companyia britànica de les Índies Orientals. Durant els primers temps de la seva comesa oficial, Dalrymple solament comptava amb un ajudant, Aaron Arrowsmith, i un dibuixant. El servei va ampliar-se, ben modestament però, quan Thomas Hurd va reorganitzar el Departament l'any 1808. Hurd va ser el primer oficial de la marina de guerra que va ocupar la plaça d'Hydrographer.
El primer segell oficial (1808) de l'Hydrographic Office.
Repr. Morris, R.O. (1995): "The seal of the Hydrographic Office 1795-1995" The Map Collector 72, pp. 34-35; el gràfic a la p. 34.
|
|