D'acord a l'ordenament temàtic de la meva conferència, cal que tornem a retrocedir en el temps i ens situem de bell nou a l'any de publicació de Die Spieghel der Zeevaerdt de Janszoon Waghenaer, això és: 1584. Aquesta és una data clau ja que senyala l'inici de la tradició d'atles marítims a Europa. Waghenaer s'autoanomena com a Piloot ende Stuerman. Sabem que s'havia dedicat a pilotar naus durant una llarga temporada abans de retirar-se de l'ofici. Entre els anys de 1579 fins 1582 va ocupar el càrrec de funcionari provincial de recaptador d'impostos marítims a la seva ciutat natal de Enkhuizen, un petit port de pescadors al Zuiderzee i on hi prepararia Die Spieghel. Amén de cartes soltes, més endavant també va publicar el Thresoor der Zeevaerdt, a Leiden l'any 1592, i l'Enchuyser Zee-caert-boeck, a Amsterdam l'any 1598. Ben poc és el què es coneix sobre els mètodes de compilació de Die Spieghel i de les altres dues publicacions.

Com a documentació complementària només disposem de la que podem espigolar en els seus escrits de prefaci i dedicatòria així com de les evidències en l'estructura interna de les seves cartes. Va recollir les seves informacions a partir de nombroses fonts manuscrites i impreses. Tan importants com les fonts de gabinet ho foren també les pròpies observacions, com per exemple les dels sondatges de canals als quals s'hi refereix més d'una vegada. En els escrits introductoris Waghenaer aconsella als oficials de vaixell sobre l'ús que n'han de fer de les seves cartes per a planificar una arribada a la costa o pel seguiment d'una canal. Va ser el primer en convencionalitzar estrictament els símbols de les seves cartes. Els hi explica il·lustradament les ajudes a la navegació, com les boies i els fars; la identificació de perills, com roques submergides i esculls; o les canals i els ancoratges.